Ombres d’hivern
Una vergonya europea
“És clar que aquests representants de l’Europa deshumanitzada no estan disposats a fer res pels sirians exiliats i altres refugiats
Lesbos, aquella illa mítica perquè la poeta Safo hi va cantar en l’antiguitat l’amor entre dones, és avui un escenari del terror. Manades feixistes hi campen des de fa dies colpejant refugiats (destruint, a més, els llocs on podrien refugiar-se) i de passada periodistes i membres d’ONG. Ho fan amb total impunitat, amb la connivència de la policia, amb el silenci còmplice del govern del partit Nova Democràcia, un d’aquests noms que fan sospitar que la hipotètica renovació de la democràcia és la seva negació. De fet, la mateixa policia carrega a Lesbos contra els refugiats mentre que el govern grec ha ordenat un desplegament de forces als llocs fronterers amb Turquia que, amb gasos de pebre i bombes de so, actuen contra aquells que volen travessar-los.
Argumenten els representants i partidaris de la Nova Democràcia que, després que el govern de Syriza obrís les portes als refugiats, la població local n’està farta, de l’acolliment. Ni una paraula de compassió per aquelles persones que, fugint particularment de l’horror sirià, no fan res més que conèixer altra mena d’inferns. Ni tan sols de respecte davant del seu dolor, la seva desemparança i la seva desesperació. Tanmateix, evidentment, no tota la culpa ni la manca d’humanitat són de l’actual Grècia. Què han fet els estats de la Unió Europea? Inútils o negligents davant de la guerra a Síria, on la població civil tant és una víctima del dictador Baixar al-Assad (i Rússia, la seva aliada) com dels “gihadistes”, ni tan sols complir amb el mínim acolliment de refugiats acordat. Mercadejar amb els refugiats amb Turquia, que ara se’ls treu de sobre en ser atacats pel règim sirià. Què continua fent? Deixar que es morin.
Recentment, el president del Consell Europeu, Charles Mitchell, ha donat suport en una reunió a Evros, a la frontera entre Grècia i Turquia, a les mesures gregues que en diuen de contenció, una manera refinada de parlar d’un maltractament criminal. No cal que ho ratifiqués. És clar que aquests representants de l’Europa deshumanitzada no estan disposats a fer res pels sirians exiliats i altres refugiats. Però és una vergonya que, a més, tingui el cinisme de garantir el compromís de la UE amb els drets humans. Quina vergonya la de tots plegats. I quina tristesa. Només un país europeu, el noble Portugal, ha anunciat clarament la seva disposició a rebre refugiats en aquest moment renovadament crític. Per cert, a Catalunya no dèiem que volíem acollir?