Allargar la vida dels llibres

L’exemplar amb el qual estic llegint La cartoixa de Parma correspon a la primera edició dins la MOLU, datada el novembre del 1981, d’aquesta novel·la de Stendhal, pseudònim de Marie-Henry Beyle, el qual, pot llegir-se a la contracoberta, el 1800, quan només tenia 17 anys, va marxar amb l’exercit napoleònic al nord de la península Itàlica, on s’hi mantenia la República Cisalpina que el general Bonaparte va instaurar el 1796 (acabant-se el 1802) com a satèl·lit de la Primera República Francesa. Amb aquesta destinació militar (que va dur-lo a establir-se un temps a Milà fins que, amb un permís de convalescència, va retornar a la Grenoble natal perquè no suportava la vida a la caserna) comença l’origen de la llarga i diversa relació de Beyle amb Itàlia (que aleshores no era un estat derivat de la unificació aconseguida amb l’anomenat Risorgimento després d’un procés complex i de moltes batalles) i s’origina que, entre altres relats d’ambientació italiana, Stendhal escrivís La cartoixa de Parma, que comença amb una mena d’exaltació de l’ocupació napoleònica del nord d’Itàlia com una festa de la llibertat transmesa, encara, amb l’esperit de la Revolució Francesa. En el centenar de pàgines que fins ara he pogut llegir de la novel·la de Stendhal hi ha el conflicte entre els conservadors, pels quals Napoleó encarna el dimoni, i els liberals que celebren els nous aires vinguts de França.

Deia, doncs, que llegeixo un exemplar de la primera edició imprès fa gairebé 40 anys. És de segona mà i la seva conservació és impecable. En tot cas, comença a patir el mal tracte –jo em justifico dient que, un cop vaig renunciar a subratllar-los, els doblecs i replecs són l’empremta de la vivència a vegades apassionada que hi puc tenir– que em diuen que infligeixo als llibres. Sense que em consti que n’hi hagi més edicions, només es troben exemplars de segona mà de La cartoixa de Parma. En tenen en poques llibreries –en una consulta recent, que he fet per curiositat, he vist que en cap de tot Barcelona– i també se’n venen on line. A través d’una meva amiga, en vaig adquirir dos exemplars a la cooperativa Papyrus, una associació cultural sense ànim de lucre del municipi de Celrà (Gironès) que va néixer amb un objectiu tan bonic que el reprodueixo: “Recollir llibres usats per redistribuir-los, allargant les seves vides, facilitant que puguin trobar nous lectors, i promoure activitats i projectes culturals i socials”. Papyrus reobrirà el 30 de maig vinent (només els dissabtes de 4 a 7 de la tarda) amb les mesures de seguretat pertinents per a la contenció del bitxo.