Espai i temps

La vida s’ha alentit. Observo al meu voltant que la gent ha deixat de córrer per agafar el tren, per ser el primer a la caixa del supermercat, per ser atès al mostrador, per agafar l’ascensor. No hi ha pressa. La gent ha deixat de mirar el rellotge, és com si tots els ciutadans haguessin decidit alhora aixecar el fre de mà del cotxe. El temps s’ha alentit, però també el nostre espai ha variat, s’ha reduït i s’han multiplicat les barreres i les fronteres. L’epidèmia del coronavirus ens ha deixat tancats a casa, al municipi, a la regió sanitària, a la comunitat autònoma i, de moment, també al país. Les coordenades de temps i espai que marquen el ritme de vida i l’organització de les societats s’han vist alterades; potser per això tenim tots la sensació que estem vivint en una pel·lícula, i això en un futur immediat no serà un tema menor, ja que, si es manté aquest canvi de ritme i aquesta limitació d’espais, alguna cosa més es bellugarà. El geògraf David Harvey ha estudiat la relació entre l’espai i el temps i assenyala, per exemple, que la reducció de les barreres o fronteres que va provocar el fenomen de la globalització ha estat “vital” per al desenvolupament del capitalisme i l’acumulació del capital. El que comporta l’epidèmia, també la distància entre les persones i el teletreball, ens pots conduir a una nova construcció de l’espai i el temps que deixi enrere l’estil de vida frenètic en què estem immersos des de fa anys.