Els sons del silenci

Hi ha una frase de la coneguda cançó Els sons del silenci de Simon & Garfunkel que ve a dir que ningú no gosa pertorbar el so del silenci. Doncs alguna cosa semblant va esdevenir durant els onze dies mal comptats de confinament total. Tot i que, amb el confinament parcial primer i amb les fases després, el so del silenci ha estat pertorbat, de moment podem afirmar que els decibels que ens envolten han disminuït. I de veritat que és d’agrair. A tall d’exemple: el 22 d’abril, en una de les zones més comercials de Lleida, segons el Col·legi d’Enginyers de Lleida, es van registrar 9,9 dB (A) menys que el mateix dia de l’any anterior, cosa que significa una disminució del 14% en la percepció sonora que rep el ciutadà.

Tot i que pugui semblar que el concepte de soroll és subjectiu, el cert és que hi ha normatives tècniques i legals que defineixen amb precisió els nivells de pressió acústica permesos, com la llei catalana 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, basada en el projecte de directiva del Parlament Europeu sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. A més, molts ajuntaments tenen ordenances municipals de regulació acústica, basades en la llei, que poden arribar a ser més restrictives, perquè sembla demostrat que l’excés de fressa és perjudicial per a la salut, ja que pot provocar sordesa, a més d’insomni, irritabilitat o nerviosisme.

Així doncs, si l’escenari post-Covid es planteja, com seria desitjable, en termes mediambientals, sostenibles i tecnològics, la reducció de la contaminació acústica hauria de ser una de les coses importants a tenir en compte. Perquè cal avançar cap a la pacificació dels nuclis urbans en tots els àmbits possibles i, per tant, també en el camp del soroll; tothom hauria de contribuir a reduir els decibels a nivells més saludables, des de les administracions –complint i fent complir la llei i potenciant la mobilitat més silenciosa– passant pels empresaris d’activitats sorolloses –adequant les instal·lacions– i continuant amb les persones –mirant de no tenir determinats comportaments inadequats–. Caldria procurar, de totes totes, no recuperar els nivells de contaminació acústica anteriors a la crisi, perquè hi ha el perill que les nostres oïdes s’hi tornin a acostumar.

En aquest sentit, els enginyers, així com altres professionals, som competents per desenvolupar accions relatives a la contaminació acústica com ara sonometries, condicionaments acústics o peritatges. Els col·legis professionals donem tot el suport necessari als col·legiats perquè puguin dur a terme les actuacions corresponents amb les màximes garanties (formació, lloguer d’aparells, informació sobre normatives...). Tots plegats seguim treballant a favor del benestar i la seguretat de les persones.