Opinió

LA GALERIA

Passeig de Barcelona

Girona no pot deixar només en mans de privats i empreses què en farem del carrer de Barcelona

Des de fa més d’un mes la ciutat de Girona està superant una prova que d’entrada semblava que la portaria al caos. Es tracta del tall de circulació d’un tram de la carretera de Barcelona, que a la pràctica acaba suposant haver de buscar vies alternatives d’entrada i de sortida per a tots els conductors. S’imaginen que algú hagués decidit tallar el carrer de Barcelona dos dies a la setmana per fer-hi el mercat. Les crítiques que s’haguessin rebut serien furibundes des de tots els costats. Però el tall ve produït per tota la reconversió que s’està executant a la rodalia de l’Hipercor i, per tant, el bloqueig del trànsit en aquest punt va començar i tothom s’ha espavilat. És un tall que hauria de suscitar algunes reflexions al govern municipal. És lògic i evident que amb l’artèria principal de Girona tancada als cotxes han rebut carrers com el del Migdia, Oviedo o el pas per Reggio Emilia i l’avinguda de Pericot. S’han constituït en els carrers alternatius més emprats per esquivar el tall provisional al carrer de Barcelona, però està deixant lectures de la mobilitat de les quals n’hauríem de prendre nota. Sovint el govern i també la resta de forces s’esforcen a posar sobre la taula com ha de ser en el futur no gaire llunyà aquest carrer de Barcelona que segueix sent més carretera que carrer. Ara, amb el tall durant setmanes, seria un bon moment perquè es reobrís pensant en el futur. Ara que els conductors ja ens hem avesat a quin és el millor recorregut esquivant el carrer de Barcelona, seria el moment de fer el primer pas cap al volgut passeig que hauria de ser. Potser l’opció seria com s’ha fet al carrer del Migdia i reduir un carril de circulació dels vehicles i destinar-lo al bus, a bicis i patinets. La nova mobilitat no va lligada al vehicle privat i els gironins som d’aquells que encara volem arribar a la fleca i aparcar-hi a deu metres a tot estirar. Calen decisions valentes. És cert que la carretera de Barcelona té un problema: l’amiant. Entrar a fons en la reforma d’aquesta via serà complicat perquè la presència d’aquest material encarirà qualsevol operació. Però el govern que ho activi potser també serà recordat per la valentia. Un coratge que segur que també anirà marcat per les crítiques d’uns i altres, perquè decidir també vol dir assumir riscos. Girona no pot deixar només en mans de privats i empreses què en farem del carrer de Barcelona. Cal valentia perquè l’ara carretera passi a ser el passeig de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia