Keep calm
Bons polítics
La política catalana es construeix, massa sovint, sobre uns fonaments estantissos creats a partir d’una sèrie de mantres que es van repetint fins la sacietat i que són, simplement, falsos. Aquesta manca de solidesa per tenir clares les coses importants ens debilita com a país. El funcionament d’aquest sistema sempre és el mateix. Algú inventa un posicionament llampant, atractiu, sense cap mena de rigor, amb la millor de les voluntats o guiat per interessos espuris, i a còpia d’anar-lo dient ara un ara l’altre, avui sí i demà també, acaba essent doctrina.
Hi ha dues constants més en aquests mantres: gairebé ningú es dedica desmentir-los, ni tan sols a contrastar-los, i qui ho intenta sovint és escarnit i sempre menystingut. Però el més greu és que quan es cometen errors per seguir falses premisses mai hi ha revisió ni responsables. Recorden aquell que deia que “l’Estat espanyol no s’atrevirà a actuar amb violència davant les càmeres de tots els països del món?” Doncs ens ho vam creure, va resultar fals i la veritat és que no hi havia un escenari previst per si això passava. Quan ho tornem a fer, pensem-hi. No totes les mostres són del passat, n’hi ha de present que poden afectar molt negativament el futur. Per exemple el que diu que l’independentisme s’ha de refundar sense polítics professionals. Tot nou, ben pur, sense contradiccions. Menystenint l’experiència i trajectòries.
Un país necessita bons polítics. I un partit, també. O vostès per anar a judici escollirien un advocat novell? Triarien un metge sense experiència per a una operació a cor obert? O un que tot i alguns errors hagués operat moltes vegades? A qui encarregarien la construcció de casa seva?