Opinió

opinió

Estratègia sobiranista

El procés independentista encara se sosté i és perquè ha estat l’expressió de molts esgotaments a Catalunya. Uns esgotaments generalitzats causats per la crisi política, econòmica i social de 2008 i que no han trobat resposta, malgrat els anys de canvis que hem viscut.

El procés sobiranista no el podem entendre només des de l’eix nacional sinó també com a resposta al canvi d’època d’una societat que ha canviat molt els darrers anys. Aquesta necessitat de respostes, que no és només decidir lliurement el nostre futur, segueix vigent i és per això que, després d’una pandèmia com la que hem viscut, la demanda de major sobirania és ben viva.

Ras i curt, un país nou vol dir un país que pugui decidir lliurement què vol ser i sobretot com vol ser. Un país amb unes institucions públiques lliures de corrupció, uns serveis públics forts, una administració pública moderna i flexible i una agenda de polítiques renovada. Encarar aquests reptes i reivindicar que volem decidir lliurement el nostre futur són l’agenda sobiranista. Tot ho és. Per fer-ho cal que siguem molt més exigents amb nosaltres mateixos perquè és només donant resposta a aquests reptes que podem avançar, sumar més gent, i fer inevitable decidir en quin país volem viure. Aquesta pot ser una anàlisi compartida, però les estratègies derivades no són ben bé les mateixes. La que ens permetrà arribar a més gent és aquella que es basi en termes de construcció nacional. La que demostri que l’independentisme és útil per resoldre els problemes de la ciutadania.

No cal esperar a cap dia D per demostrar-ho: tenim les nostres institucions per fer-ho. Cal aprofitar els espais polítics on ja podem dibuixar i demostrar el país que imaginem. Gestionar de manera eficient els nostres recursos; explorar els límits de les nostres capacitats competencials; apostar per la innovació i adaptació de les institucions als nous temps; cercar nous models de governança híbrids comptant amb actors socials, polítics, econòmics; introduir nous models de lideratge, etc. En aquest sentit, cal sortir de debats endogàmics i partidistes. No és la unitat entre partits independentistes amb estratègies diferents el que ens farà arribar a més gent; sinó la manera com resolguem millor els reptes, necessitats i demandes de la gent.

Tal com ho veig, serem més i més forts si demostrem que, a pesar de les evidents constriccions i erosió de drets i llibertats, treballem en un país que valgui la pena viure: ajudem treballadors, autònoms i petits empresaris a superar la crisi des d’una perspectiva progressista; aconseguim garantir l’accés a l’habitatge; tirem endavant mesures econòmiques que redistribueixen la riquesa, etc. Aquesta estratègia i pràctica política és l’única que ens permet avançar com a país i és la que permet fer créixer el sobiranisme progressista, com demostren els resultats d’EH Bildu i del BNG.

Després d’una pandèmia, la ciutadania ens demanarà certeses i projectes de futur. Són aquelles certeses que tota una generació com la nostra va perdre amb la crisi de 2008. Tenim l’oportunitat de liderar, des de l’independentisme, no només la reconstrucció del nostre país sinó de treballar ja en aquest país que voldríem quan sigui independent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia