Ni taula ni tamboret

No era un bon dia ahir per veure i escoltar el president dels espanyols gallejar al Congrés sobre la gran feina que ha fet a Europa. No era un bon dia i no tenia tant per gallejar, però ni això no ens va voler estalviar. Provocava coragre tanta indiferència per la retirada del tercer grau als presos polítics i l’instantani reingrés a la presó. “El govern no posa ni treu sentències.” Serà bord! Era necessari aquest grau de cinisme? En posarà algun tros a l’olla de tanta falta d’humanitat? Perquè, a més, la vacil·lada d’ahir sobre el nou pla Marshall, del qual gairebé es vanta com a autor intel·lectual i material, li tornarà a la boca abans no es pensa. Ja veurem què s’ha pactat realment quan arribi la lletra menuda. Aspiren a tornar a engreixar l’administració i les empreses amigues. Però els obligaran a fer reformes estructurals, entre aquestes aprimar l’administració. En realitat, la verdadera dimensió de l’èxit europeu del govern de coalició es va veure en la candidatura de Calviño (“Teníem el compromís de deu, però un ens ha enganyat”) i en la resposta obtinguda en mendicar turistes a les cancelleries europees: cada dia hi ha un país nou que recomana als seus que no vinguin. Recorda el degoteig d’empreses que s’anaven esborrant del Mobile mentre pregonàvem que anava com un tro. I tot això, quan al juliol li queden dos dies i no hi ha hagut ni taula ni tamboret, i Albiach que acusa JxCat de bloquejar-la i La Moncloa que assenyala Torra directament. Visca el diàleg!