De reüll
Hortes solars, de mosaic i verdes
Han sorgit col·lectius que defensen un paisatge productiu de mosaic
Les conseqüències econòmiques de la Covid-19 són cada dia més evidents. Durant el confinament de la passada primavera vam descobrir que és possible descontaminar els pobles i ciutats, i que bona part de l’economia es manté a partir d’un mercat de productes i serveis superflus i totalment prescindibles. Aquestes dues idees han fet despertar un debat que estava latent a bona part del país, sobretot a les comarques on encara es conserva la tradició agrícola i ramadera, sovint amenaçada per la logística de gran impacte i poc retorn.
En els últims anys han sorgit col·lectius que defensen un paisatge productiu de mosaic (on es combinin diferents tipus de cultiu i ramaderia a petita escala) per fer front a la crisi que ha arribat a través del coronavirus.
La recuperació del diàleg amb la natura ha impulsat unes propostes anomenades hortes solars, que consisteixen a instal·lar centrals de producció d’energia solar en terrenys agrícoles en desús. Els impulsors al·leguen la necessària reconversió energètica de Catalunya per situar-se al mateix nivell que la resta d’Europa. És evident que necessitem fer un salt energètic, però no ens enganyem. Les centrals solars no són hortes. Busquem un altre nom i deixem de confondre la gent amb conceptes verds.