De reüll
El poder que s’escriu amb por
L’estructura d’estat ha marxat en jet privat a voltar per algun paradís
Es veu que les estructures de l’Estat espanyol estan en crisi. La corona passa pel pitjor moment des que va prendre el relleu del règim franquista i la política de partits que havia de garantir la pluralitat s’ha anat tancant en una idea única i uniforme. Podria ser que les famoses estructures fossin només una? I ara l’estructura ha marxat en jet privat a voltar per algun paradís que no tingui conveni d’extradició amb Suïssa. Llach ho va advertir fa dies a Twitter: “Ha marxat el rei d’oros. Però el de bastos s’ha quedat.” El 3 d’octubre del 2017 vam veure l’opció triada per la corona espanyola: la por.
El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va dir durant el judici a la causa de l’1-O: “Ens jutgen perquè tenen por.” Ho havia dit abans en la campanya del referèndum: “Si jo ja no tinc por, tu ja no tens poder”, parafrasejant Sèneca. I no s’ha cansat de repetir aquesta idea i recordar contínuament que el poder de l’Estat espanyola sobre Catalunya s’escriu amb por: de la repressió, de la injustícia, de la revenja, de l’autoritat.
De quina autoritat? La d’aquells que exerceixen el poder abusant de la seva posició privilegiada per garantir-se l’obediència i la submissió. La d’aquells que escriuen poder amb por. Però quin poder és aquest? És real el poder que emana de la por?
