‘Frankie’

Hi ha coses en el cinema del nord-americà Ira Sachs que, amb totes les diferències estilístiques i d’altra banda culturals i temporals, em fan pensar en Yasujiro Ozu, del qual parlava ahir. Potser és la sobrietat que fa que l’emoció aparegui sense sentimentalismes, la generositat moral amb què tots els personatges poden defensar les seves raons i actituds. Com en els del japonès, en els films de Sachs els vells poden sentir-se com una “nosa” (passa a Love is strange, del 2014, amb la parella homosexual que, havent d’abandonar el seu pis per motius econòmics, busca acolliment temporal entre amics i familiars) i els nens fer una vaga de fam en protesta pel capteniment dels adults. Això últim passa a Little Man (2016), en què un home es mor de cop i els seus fills hereten una botiga a Brooklin llogada per una modista xilena que paga un preu baix. Un dels hereus, però, necessita cobrar un lloguer més alt (que la llogatera no pot pagar creient, a més, que l’avala la bona relació amb el difunt, del qual va tenir cura) i això provoca un conflicte mentre que els fills respectius es fan amics i s’enfaden amb els pares.

No sé perquè Little Man va distribuir-se a l’Estat espanyol amb el títol Verano en Brooklyn. No diria que sigui determinant el fet que passi a l’estiu, encara que s’hi respiri l’ambient. En canvi, m’ho sembla més en el film més recent de Sachs, Frankie (2019), que fa sentir que transcorre en un dia d’estiu a la bella ciutat portuguesa de Sintra, on una actriu francesa (amb el sobrenom que figura en el títol i interpretada per la gran Isabelle Huppert) reuneix la seva família extensa incloent-hi el primer marit (Pascal Greggory) i una amiga de l’ànima (Marisa Tomei).

No és fins al final que veiem reunits en un turó tots els personatges filmats a distància en un pla memorable. Abans, passejant pels carrers de la ciutat o pels entorns naturals, els personatges van trobant-se, formant duets, i passegen. En aquests passeigs, amb l’elegància i la subtilitat pròpies, Ira Sachs fa variacions sobre les relacions sentimentals, de manera que tant observem l’inici d’un enamorament com la ruptura d’una parella. Això palpitant-hi l’estat de Frankie en un moment crític que fa sentir-la estranya davant de la bellesa del lloc en la plenitud estiuenca. Continuarà: demà Plein soleil, René Clement, 1960.