‘Plein soleil’

Tot i que Visconti va fer que encarnés la bondat a Rocco i els seus germans, Alain Delon és possiblement un dels actors cinematogràfics més inquietants i, em sembla, portadors d’una ambigüitat que, com a mínim, du a la desconfiança. René Clement ho va saber explotar a Plein soleil, l’adaptació que, el mateix any 1960 en què va rodar-se Rocco i els seus germans, va realitzar de la novel·la L’enginyós senyor Ripley, de Patricia Highsmith, publicada només un lustre abans a propòsit d’un personatge reprès en relats posteriors de l’escriptora nord-americana. Delon, doncs, hi encarna Tom Ripley, un estafador al qual, sense tenir-ne consciència perquè el noi és hàbil per amagar-ho, un multimilionari nord-americà paga un viatge al sud d’Itàlia amb la idea que convenci el seu fill (Philipp Greenleaf, que, lliurat al dolce far niente amb la seva xicota Marge, assumeix un altre actor, Maurice Ronet, força pertorbador) per tal que retorni a Nova York i dissenyi vaixells per a la constructora naval de la família.

Amb la seva mirada tèrbola, que sempre fa pensar que el personatge calcula encara que ho dissimuli amb una submissió al bufat Philipp que hi juga i l’humilia, Alain Delon, bellíssim, aporta un aire demoníac a Tom Ripley. Tanmateix, transmet una seguretat en ell mateix aliena a la idea amb la qual Higshmith va concebre un impostor que, més enllà de la supervivència, ho és perquè no s’agrada i vol ser un altre. El cas és que, com a la novel·la, el Ripley de Delon mata Philipp i el suplanta, però, diferentment, sedueix Marge, s’obvia la seva homosexualitat i, finalment, és atrapat per la policia en un afegit moralista que contrasta amb l’ambigüitat del film. Si en parlo, és perquè, és clar, a ple sol s’hi sent la calor de l’estiu i l’olor de la sal marina mentre que els ulls verds de Marie Laforet (Marge) resplendeixen i brilla el tors nu de Delon al timó d’un veler. Aquesta imatge figura a la coberta de l’edició de L’enginyós senyor Ripley publicada a la col·lecció La cua de palla. És millor que la imatge de l’edició més recent d’Edicions 62 amb Matt Damon, en primer pla, i al darrere Jude Law i Gwyneth Paltrow, protagonistes d’una altra adaptació de la novel·la que va dirigir Anthony Mingella l’any 1999. Continuarà: demà Foc en el cos, Lawrence Kasdan, 1981.