El voraviu
La via Puigdemont
La confrontació, intel·ligent o no, és com a mínim una via doble, no única
El camí, segons Puigdemont, és “la confrontació intel·ligent amb l’Estat”. Veu “reparables” els efectes que la repressió ha causat en el moviment independentista i en el procés. Valorats els danys, el que ell anomena “efectes secundaris ben visibles” i que identifica en forma de “desorientació, divisió, emprenyament i desmobilització”, el 130è president hi veu “una única via”. I n’ha dit “la confrontació intel·ligent”. El nom promet. Ja veurem si fa fortuna més enllà de les pegues que hi trobaran els perepunyetes unionistes. La pregunta està servida: si després de 10 anys de confrontar ve la confrontació intel·ligent, significa que fins ara érem en la confrontació babaua? Però la clau del camí marcat no és tant la intel·ligència com la confrontació, que no és una via única, sinó doble i ben dispar com s’encarreguen d’assenyalar tots els diccionaris. De quina confrontació intel·ligent com a via única parla Puigdemont? De la “confrontació” entesa com a “comparació”, com a “acarament”? O de la “confrontació” entesa com a “enfrontament”, com a “oposició”, com a “pugna”? En els dos casos, fer-ho amb intel·ligència és fonamental. En el primer, cada dia serà més complicat trobar les diferències amb la via d’ERC d’eixamplar la base. En el segon, no sé si tenim prou intel·ligència per la mala llet i força de l’adversari. Temo que no quedarà més remei que fer la puta i la Ramoneta entre una via i l’altra segons el dia, el moment i la situació.