‘La caça de l’home’

Marlon Brando va fer-se present a l’ombra d’ahir a propòsit del fet que, a El llarg i càlid estiu, Paul Newman llueix una samarreta arrapada a la manera de Stanley Kowalski a l’adaptació cinematogràfica d’Un tramvia anomenat Desig (1951). També aquesta pel·lícula dirigida per Elia Kazan (en la qual també fa molta calor, com tinc la sensació que passa a totes les obres del dramaturg sureny Tennessee Williams) podria figurar en aquest recorregut pel cinema d’atmosfera estiuenca. Però, traslladant-nos del sud-est al sud-oest dels EUA, em referiré a una altra pel·lícula, La caça de l’home (The chase, 1966), amb la presència de Marlon Brando, que hi rep una pallissa tremenda en una nit d’una calor insuportable que, barrejada amb els efectes de l’alcohol, encén la violència dels homes embordeïts d’una petita població de Texas,

A La caça de l’home, dirigida per Arthur Penn amb un guió de Lillian Hellmann a partir d’una obra teatral de Horton Foote, la violència va covant-se durant tot el dia des que s’ha sabut que Bubble (que, encarnat per Robert Redford, és un perdedor que ha fet de lladregot) s’ha escapat de la presó. Se suposa que vindrà al poble buscant l’ajuda de la seva esposa (Jane Fonda), que, mantenint un afecte i un compromís amb Bubble, és l’amant d’un home que no s’hi va casar per l’oposició del seu pare ric i classista. La violència, de fet, hi és en el classisme, el racisme, les enveges, la intolerància, la repressió sexual que du a la frustració del desig. Un exemple d’una podrida societat ultraconservadora en què Bublle s’ha convertit en l’enemic a batre. És així que, borratxos en una altra nit de festa avorrida a l’altura de la seva mesquinesa i tan feixistes per creure que faran justícia, uns homes emprenen la cacera d’un indefens que, a més del suport de la seva esposa i de l’amant d’aquesta, té algú disposat a protegir-lo per tal que no el linxin: el cap de policia interpretat per Marlon Brando, que, per voler contenir les feres, rep una pallissa que anuncia un final tràgic. Tornaré al sud-est dels EUA per seguir amb la violència de l’Amèrica “profunda” amb unes característiques pròpies però semblants a les d’altres llocs. Continuarà: demà, To kill a mockingbird, Robert Mulligan, 1962.