Mercat de lloguer just, sistema residencial segur

En els últims anys, als municipis de l’àrea metropolitana el preu del lloguer ha augmentat de manera excessiva. Per exemple, a la ciutat de Barcelona el preu del lloguer ha pujat el 46,2% en el període 2005-2018. L’habitatge de segona mà, en canvi, només ha pujat el 7,9%. En el mateix període, els salaris, especialment els de determinats col·lectius professionals més avesats al lloguer, s’han mantingut força estables. Aquest context ha tensat el mercat residencial i, en conseqüència, han proliferat els processos de gentrificació en alguns barris cèntrics.

La tensió del mercat de l’habitatge ha comportat que moltes llars catalanes hagin viscut situacions econòmiques i residencials crítiques. Entre les diverses formes de tinença, les llars de lloguer a preu de mercat són, amb diferència, les més dèbils en qüestions residencials. En general han de fer un esforç econòmic més gran que la resta de famílies. En l’informe anual de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de l’any 2019, s’indica com a la ciutat de Barcelona les famílies que viuen de lloguer destinen, de mitjana, un 42,7% dels ingressos a pagar despeses d’habitatge. Aquest percentatge és del 30,9% entre les llars amb hipoteca. La sobrecàrrega econòmica dels costos residencials suposa un entrebanc a l’estalvi i al consum d’altres béns i serveis. A més, la finalització del contracte (i la incertesa provocada per la renovació) genera un escenari d’inseguretat residencial permanent que limita la capacitat de realització de projectes personals, socials i familiars.

La inseguretat residencial té una forta implicació en la fecunditat final de les famílies, en la salut mental dels seus individus i en l’arrelament i la creació de vincles comunitaris. Tal com diu l’informe del Centre d’Estudis Demogràfics que parla sobre la inseguretat residencial a Europa, a Espanya el 80% de la població jove que viu de lloguer té la percepció que pot perdre l’habitatge a curt termini. Si bé la situació de vulnerabilitat residencial dels joves també la viuen en altres països europeus, el percentatge de l’Estat espanyol se situa molt per sobre de la mitjana de la UE (que és del 50%) i gairebé triplica el percentatge d’un país com Alemanya, on diverses ciutats apliquen regulacions al preu del lloguer.

La situació d’inseguretat cada vegada afectarà un contingent més gran de la població, ja que el lloguer a preu de mercat com a forma de tinença mostra una tendència de creixement continuat. A la ciutat de Barcelona, entre el 2001 i el 2017, el percentatge de llars amb règim de lloguer ha crescut gairebé 10 punts (del 28,5% al 38,2%). Actualment és l’opció majoritària entre la població jove, i a causa, entre altres coses, de les pujades de preus, ha enfonsat la capacitat d’emancipació del col·lectiu. L’any 2019 menys d’una tercera part dels joves, entre 20 i 29 anys, que viuen a Catalunya estan emancipats. Són el 31,5%, un valor 7 punts per sota que l’any 2007. Ara bé, el lloguer també s’imposa com l’opció residencial entre altres perfils, i sobretot entre les llars amb menys ingressos. Per aquest motiu, cal marcar unes normes per evitar les pujades abusives del preu del lloguer. El mercat de lloguer només crearà seguretat residencial si fem de les renovacions de contractes un sistema més just.