Opinió

LA GALERIA

Octubre de revoltes (II)

El 3-O es va demostrar que som molts més dels que ells volen i diuen, i que crèiem que hi ha coses que no es poden tolerar

Fa tres anys d’uns dels dies més gloriosos i èpics que hem pogut viure la gent que estimem aquest país. Tothom qui va ser a peu d’urna, mai no oblidarà aquelles hores en què amb tanta dignitat es va defensar alguna cosa més que el dret a votar en llibertat. Molts van rebre la represàlia policial i judicial promoguda per un Estat espanyol que no entén de drets. Ho va poder veure tot el món i a casa nostra la indignació va ser tan gran que el 3 d’octubre es va demostrar que som molts més dels que ells volen i diuen, i que crèiem que hi ha coses que no es poden tolerar, al marge de la ideologia política. La gestió que els partits del govern català van fer dels dies que van seguir no va ser conseqüent amb el que havia passat i no es va poder evitar ni el 155, ni la repressió, ni l’inici de la desmotivació del moviment sobiranista. Ara han inhabilitat el president de la Generalitat per una pancarta reivindicativa, que hauria de formar part de la llibertat d’expressió i que compartim els qui creiem en els drets fonamentals. Des de fa tres anys tenim presoners i exiliats, però es persisteix. La monarquia ha mostrat la vertadera cara de l’absolutisme, la política ha estat incapaç d’aturar una injustícia que clama al cel i amb totes les decisions arbitràries que es venen produint contra tot el que emana l’independentisme sembla que els cops d’estat es fan des del poder judicial. La història ens diu que l’octubre és un més de revoltes (i derrotes) a Catalunya, i així vaig titular un article fa un any, perquè va ser un 6 d’octubre quan el president Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola, i el 6 d’octubre de 1869 va tenir lloc el Foc de la Bisbal: l’enfrontament entre els republicans federals que comandava Pere Caimó i les tropes del governador militar de Girona. L’any passat es van celebrar els 150 anys d’aquesta revolta, i des de l’any 2000 té lloc la caminada Memorial Isabel Vila, que va impulsar el polític i historiador Francesc Ferrer. Aquesta travessa a les Gavarres dedicada a la sindicalista i ensenyant Isabel Vila Pujol (Calonge, 1843 - Sabadell, 1896) enguany canvia el format. La proposta consisteix el diumenge, 4 d’octubre, a fer la trobada en un punt a prop de Puig d’Arques de les diferents columnes que poden sortir de Llagostera, on s’hi aplega la gent de Cassà, de la Bisbal o de Calonge, poblacions vinculades amb la vida de la Isabel Vila.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.