Guanya el mitja tita

Un paio de 77 anys que entra sempre a escena amb ridícul, impostat i forçat estil de corredor d’1 metre lliure, per rebatre un predicador, de 74 anys, que el tracta de vell decrèpit em generaria molt poca trempera si l’hagués de votar per a res més enllà de la presidència d’escala. Però les enquestes no ho reflectien. Parlaven d’un avantatge de 7 i 8 i més punts i acabaran als tribunals. Els EUA són un gran país que no he provat d’entendre mai vistes les dificultats que tinc per entendre el meu, de país, que és petit, fa 62 anys que hi visc i he dedicat hores a intentar entendre’l. Trobo de boigs que trigui cinc dies el recompte a Geòrgia, Carolina del Nord, Pennsilvània, Arizona o Nevada. El més poblat d’aquests estats és un cens semblant al dels Països Catalans. Si en els pròxims dies no ho esguerra el Tribunal Suprem, sembla que finalment ens espolsarem del cim l’omnipresent, omnipotent i omniscient Donald Trump i veurem què acaba comportant haver fet el candidat més votat de la història dels EUA algú que estic segur que l’àvia Neus hauria qualificat d’autèntic “mitja tita”. La situació que es viu en aquell país que tant ens mirem és, per qualificar-ho d’alguna manera, pintoresca i estrafolària. És el govern qui acusa de frau i corrupció l’oposició i la premsa, i la Borsa ha pujat en la setmana de la incertesa. El món al revés. 74 milions a 70. Després de 15.500 mentides que el Washington Post ha comptabilitzat a Trump.