Opinió

El voraviu

L’ha matat la droga

Diguem la veritat als nets. L’alcohol mata. La droga mata. I fan maltractadors

Entenc el que ha estat i representat Maradona al futbol en general (de manera transversal, diuen). Entenc el significat per a l’Argentina, per als argentins, per a Nàpols i si per a Barcelona. Entenc que ningú ha amagat la doble cara del personatge. Entenc, en el moment del traspàs, els que deixen la cara fosca, dura i amarga en un segon pla. Entenc els que literaturitzen per passar-ho suau i parlen de llums i ombres, àngels i dimonis, pujades al cel i baixades als inferns. Entenc el dol oficial. Entenc uns funerals de cap d’estat i les processons a la capella ardent. Entenc el seu advocat acusant no se sap qui de negligències mèdiques. Però rebullen les tripes. Era un malalt, un addicte. I un maltractador. No es un déu. La generació Maradona, la meva generació, ha tingut massa víctimes de la mateixa infermetat. Massa víctimes de l’addicció a les drogues perquè ho deixem en segon pla. Massa víctimes de la violència de gènere perquè ho deixem en segon pla. Era un malalt. Un malalt que s’havia fet ric perquè estava dotat de la genialitat de tenir un guant de seda al peu, que és una virtut que es paga molt. I els diners l’han fet viure fins als 60 tractament darrere tractament. A cinc dels meus companys d’adolescència, manobres econòmicament parlant, la droga els va enterrar abans de la trentena. No ha mort Déu, no siguem frívols. Diguem la veritat als nets. L’alcohol mata. La droga mata. I fan maltractadors. Maradona n’era un.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.