El voraviu
Amaguen els morts
No fan com amb els de circulació, que ens els refreguen amb duresa
No tinc cap estadística que ho sustenti, però constato que com mes va menys parlem dels morts de la pandèmia. S’han generat tantes ràtios per comparar, tantes estadístiques per confrontar, tantes dades a seguir, tants experts epidemiològics a escoltar, tants periodistes d’investigació que escriuen i disserten, tants laboratoris que experimenten, tants organismes que prenen decisions, tants de tant i tants de tot, que el balanç de víctimes (balanços, perquè encara els compten de diferents maneres) cada dia queda mes amagadet. No fan com amb els morts de circulació, que ens els refreguen amb duresa per veure si reaccionem (després ens mostren estadístiques que diuen que com més bèstia és l’anunci més seny posem al volant). Ni com amb els del tabac als paquets de cigarrets. Aquí els morts s’amaguen. A mesura que la pandèmia avança, fugim dels cadàvers d’avui per córrer amb els braços oberts a les vacunes que seran eficients el 2022. Però sabrem que també en això ens han mentit. Al maig, per primera vegada, la nòmina de les pensions va baixar respecte al mes anterior (un 0,27%). Són mes de 25 milions d’euros perquè la nòmina mensual va ser de 9.852 milions. I en els primers nou mesos de l’any han mort a l’Estat espanyol un 13,5% de pensionistes més que el 2019, per sobre dels 50.000. Encara ahir ens parlaven de 46.252 morts. Només de pensionistes ja en són més!
