El voraviu
Recorda Barrera, Sergi
Hauríem de mirar de no generar argument per a l’imaginari unionista
El que faltava. Ara Costa, Castellà i quinze independentistes més són xenòfobs. Els han marcat com a tals en Sabrià i la CUP, i en Sabrià és el que s’hi fa més. Sobretot amb en Costa, a qui reclama la dimissió del Parlament, i amb Castellà, a qui reclama l’acta de diputat. Als altres quinze independentistes no ultradretans que hi havia a la reunió de moment no se’ls reclama res. De retop, a la diputada Assumpció Lailla, de Demòcrates, també li demanen l’acta, encara que no ha transcendit que fos a la reunió. Xenòfobs o blanquejadors de xenòfobs, però ja veureu el que quedarà en el núvol mental unionista. Quantes vegades s’ho ha sentit el president Torra? Recordem com es van abrandar fa quatre dies amb el president Barrera? El 23 de setembre. Tenim memòria de peix o què? Li van treure la medalla d’or de la ciutat per xenòfob! A Barrera! Què fas, Sabrià? Què feu, cupaires? L’àvia Neus diria que pesqueu aigua amb un cistell. Sabeu que ni en Costa ni en Castellà són xenòfobs ni blanquegen els xenòfobs. Pararem, nois i noies? Amb quina bertranada replicareu, gent de Junts? Sabeu, uns i altres, que anem camí de prendre mal? Amb les coses de menjar no s’hi juga i esteu, tots plegats, portant les coses al límit de la paciència. I menys boicots a la ultradreta, que quan comencem a negar-li la paraula, el diàleg i la reunió a algú situat ideològicament a la ultradreta, comencem a semblar-nos-hi perillosament. Un efecte Zelig.