Opinió

El voraviu

Sonats, estem sonats

Amaguem festes de metges, el JEMAD plega per res i Illa “no es revenjara”

Com boxejadors o jugadors de rugbi que han patit milers de cops al cap i no recorden ni els grans èxits, els qui en van tenir. O fem un reset o assetgen dos perills: que acabem a plantofades o que acabem tots sonats. Han passat tantes coses i els comunicadors han pensat tant a amagar-ho als ciutadans que ja no saben quina és la feina ni on són i que ho accepten tot. Amb les hores de rodes de premsa Covid que ens martiritzen, com és que han amagat tres mesos una situació com la dels metges del hospital Arnau de Vilanova de Lleida que explicava, ahir, La Mañana? És complicat escollir adjectivacions per als metges que convocaven festes il·legals en què es van infectar, però el silenci dels responsables de premsa, mèdics i sobretot dels polítics no es excepció. Es pauta. Gastem i gastem impostos ciutadans en salaris de comunicòlegs perquè amaguin el que entre ells i els seus amos decideixen que val més que no sapiguem. Per a sonamenta també, el JEMAD Miguel Angel Vilarroya, que dimiteix, però diu que no ha fet res, que les seves decisions han estat encertades. Dimiteix perquè la notícia de les vacunacions de militars (que ningú no desmenteix) deteriora la imatge pública de l’exèrcit i posa en dubte la seva honradesa. I de sonat major, el que vol ser president per Vox, Salvador Illa, que promet una Catalunya “sense revenges”. Com si des de l’1 d’octubre del 2017 haguessin estat per a res més que la revenja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia