La famosa R...

Últimament tinc la sensació que la meva vida depèn de la R. Si la R puja, m’indica Restriccions i em demana Resignació i Resiliència. Si la R baixa, em permet Relaxar-me i Relacionar-me fora del grup bombolla. La R m’afecta a mi, personalment, però, en canvi, no només depèn de mi, sinó de decisions de tots, i de cada individu, independentment del càrrec, títol, posició, edat, raça o gènere. Vaig tenir el privilegi d’entrevistar un empresari català de referència i bon amic. Vam parlar del nou consumidor, de les marques i de relacions de confiança. I tot em va portar a pensar sobre la situació actual, la tercera onada i la famosa R.

S’estima que la pandèmia ha accelerat 4 anys la digitalització dels comerços. És a dir, ens trobem davant de les xifres de comerç electrònic que experimentaríem l’any 2024 si no hagués aparegut el Covid-19, amb tots els seus pros i contres. Ara bé, el món afronta molts més reptes: canvi climàtic, desigualtats econòmiques i socials, l’ús insostenible de recursos, la deshumanització... Un món polaritzat que reclama nous enfocaments i noves respostes. Ronald Cohen, al seu últim llibre, Impact: Reshaping capitalism to drive change, avança que resoldre els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides i ser rendibles poden anar de la mà. Cada vegada són més les empreses i els emprenedors que admeten que els governs i les ONGs no poden resoldre els reptes sols i que fa falta caminar en la mateixa direcció (amb diners), però, sobretot, amb talent. I com el meu amic empresari apuntava, ha de ser un camí basat en relacions de confiança si volem construir marques sostenibles.

Quina és la base per construir confiança de marca? Comunicar amb claredat, sinceritat i transparència. Dir la veritat, encara que sigui incòmoda i menys rendible a curt termini. “Va de dir-ho i de fer-ho.” Una de les crítiques més comunes que ha rebut el màrqueting històricament és la intenció amagada i fosca de manipulació, d’hipocresia. Actualment estem en un moment de canvi. La nova tendència empresarial que inclou les empreses com a agents transformadors, de creació de valor econòmic i social, ho demostra. Una tendència que no ha fet res més que començar. Com a ciutadans, ¿preferim sentir que una marca contamina però que es compromet a reduir les emissions de CO2 un 10% en el pròxim any, o bé ens estimem més sentir que invertiran mig milió d’euros per plantar arbres? Reclamem a les marques una comunicació transparent i valenta. Una comunicació amb la cara neta, sense maquillatges. I també els ho reconeixem amb confiança, quan ho fan.

Però som així les persones? Sí, som exigents. Som transparents i valentes? Reconeixem les nostres accions o bé tendim a emmascarar-les? En aquests llargs mesos de restriccions i confinament, quants pares i mares han trucat a l’escola dient que el seu fill/a ha d’anar al metge dilluns i que arribarà tard, i, amb tota la innocència, la criatura dilluns ha explicat a la professora i als companys amb un gran somriure que s’ho ha passat molt bé a la segona residència? Quants ens queixem de la R, tirant pilotes fora, però acceptem que joves i adolescents es reuneixin a casa d’amics com si no passés res?

Molts dels nostres fills i filles seran directius i lideraran empreses. Potser alguns treballaran a màrqueting. La ciutadania els exigirà ser transparents i valents per poder establir marques genuïnes, rendibles i de confiança. El món els reclamarà visió i compromís. Però seran capaços de ser transparents i valents? Tindran les competències per ser-ho? Estaran preparats? Compromesos?

Afortunadament, estem en un país lliure per decidir el que un creu millor per a ell i per als seus. Però, per què no podem ser transparents i clars en els nostres comportaments? Tenim una oportunitat extraordinària d’educar els nostres fills i filles per ser líders compromesos. Per ser capaços de mesurar l’impacte de les seves decisions, en clau competitiva i social. Per ser professionals d’èxit. Sense entrar en judicis morals i de valors. Sense criticar l’esperit inconformista, que és la base dels canvis. Avui parlem de la R. R de Responsabilitat. Un concepte, Relatiu, que avui en dia, més que mai, vol dir Respecte. Com a mínim, Respecte.