Pujols enamorat

Francesc Pujols, el Rabelais del pensament català, el lleó de la penya de l’Ateneu, va tenir el 1938 un instant de dubte davant les proposicions sexuals d’una dona, una indecisió que va deixar-lo tan aclaparat, que quinze anys després va sentir la necessitat de posar per escrit la seva concepció metafísica de l’amor per fer-se perdonar aquella falta d’empenta. Les quartilles d’aquest memoràndum sentimental pertanyen al fons de manuscrits inèdits que la Fundació Pujols conserva a la Torre de les Hores de Martorell i que dos graduats en filosofia de la Universitat de Girona, Max Pérez i Alba Padrós, estan estudiant des de fa cinc anys. La seva recerca ha de concloure amb l’edició del llibre Memòries sentimentals de Francesc Pujols, finançat a traves d’una campanya de micromecenatge oberta fins divendres que ve a la plataforma Totsuma .

L’origen d’aquest relat singular va ser la trobada del pensador amb Esther Antich l’estiu de 1938 a s’Agaró, en plena Guerra Civil, mentre ella es dedicava a inaugurar colònies infantils i fires del llibre en la seva condició de directora general de Primera Ensenyança del Ministeri d’Instrucció Pública. Hi ha alguna fotografia on se la veu servint l’esmorzar a la mainada en una d’aquestes residències per a infants evacuats a Sitges, amb el nas ganxut i l’aire diligent, el mateix que devia tenir quan va posar a disposició de Pujols el cotxe perquè fugís a l’exili. Què va anar malament? Potser que matèria i esperit, que el pensador havia buscat en esferes diferents, de sobte confluïen en una dona desitjable i intel·ligent. El més revelador del manuscrit és que, per tal de fer-se entendre, Pujols revisa les seves altres relacions amoroses, incloent-li la seva dona, Josepa Alcover, la mecenes América Cázes o l’actriu Mercè Nicolau, amb qui va intercanviar “quatre petons i una mica de llengua”. Res, comparat amb aquell amor que no va ser.