Opinió

opinió

Adeu, amic, company i mestre

Ahir ens va deixar l’Arcadi. Feia dos mesos que es preparava per al seu traspàs i, en aquest temps, la vida li ha permès acomiadar-se de familiars i amics amb una serenitat extraordinària. Els que hem tingut el privilegi de gaudir de la seva amistat no tenim paraules per agrair tot el que ens ha donat. Com a director de Justícia i Pau, durant dotze anys he tingut el luxe de tenir-lo com a president, sempre proper i atent. Una oportunitat única d’aprendre del seu immens testimoni. Ha estat i serà un referent moral indiscutible.

Home savi, però no d’una saviesa teòrica, sinó aferrada a la terra, basada en l’anàlisi constant de dades i informes, i orientada per la indignació davant de la violència o l’egoisme i per una intuïció profètica de la justícia i la pau. El seu discurs valent, provocador, independent i lúcid ens ha il·luminat. Sabia llegir la complexitat per fer-nos veure les injustícies sovint amagades de la nostra realitat social i econòmica i motivar-nos en el compromís per defensar la dignitat humana, promovent gairebé autèntiques “conversions” personals.

Home bo, la seva passió per la justícia anava acompanyada d’una generositat i un lliurament personal sense límits, des de la plena coherència vital i la humilitat. Des del seu temps d’estudiant i gairebé fins al darrer moment, no ha deixat d’animar-nos i de comprometre’s en favor d’un altre món possible. Són innombrables les causes solidàries que han rebut el seu suport: la democràcia i les llibertats, l’eliminació de les desigualtats mundials, el desarmament i la no-violència, l’economia social i solidària, la integració de la immigració, els drets humans... No es poden ni comptar les campanyes, les manifestacions, les trobades i fòrums, les xerrades, les entrevistes i els articles lliurats durant més de cinquanta anys. Sempre amunt i avall, incansable, sense tenir mai un no per a ningú, ja fos la lliçó inaugural d’una gran universitat, una ràdio local o un grup de jovenets de qualsevol acampada solidària en l’últim racó del país. Amb delicadesa amb tothom i una amabilitat sempre sorprenents.

Home de fe i d’esperança, animat interiorment per l’evangeli de l’amor. Mogut per una esperança que la justícia i la pau acabaran triomfant i que tots els nostres esforços donen el seu fruit, encara que no sapiguem veure-ho. Sabem que la seva persona i el seu llegat perduren. Que Déu l’acull amb una immensa abraçada. Gràcies pel teu testimoni, Arcadi!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.