Opinió

De set en set

Dos mesos de desgast

Segueix sent un misteri –públic– la llista de motius pels quals dos mesos després de les eleccions aquest país encara no té govern. “Concreció!”, va demanar-li Junts a un Pere Aragonès que va desgranar propostes en una hora llarga de discurs. Junts no concreta i a més diu que no té pressa, tot dient que vol un govern sòlid. Ara mateix, la perspectiva d’una nova legislatura plegats difereix de ser engrescadora quant a confiances i solideses. El desgast que Junts aplica es trasllada a l’ànim col·lectiu. En el cas que s’anés a unes altres eleccions o a un govern fràgil –com alguns amenacen–, això afectaria la viabilitat a mitjà termini de l’independentisme com a projecte polític. De fet, la paràlisi ja ho està fent. En la urgència social per la pandèmia, el govern es veu obligat a la provisionalitat, incapaç de poder oferir moltes de les respostes necessàries. En lloc de fer avançar l’independentisme a través d’un marc d’estabilitat que alhora ajudi a refer-se al mateix moviment, aquest bloqueig tacticista en malbarata el major capital polític aconseguit fins ara a les urnes: un 52% amb la idea principal de transformació social. I això enmig d’una repressió judicial sense treva. L’aniversari de la Segona República recorda l’alegria ciutadana per les esperances de millora per a la majoria social. Una felicitat col·lectiva similar a la dels massius 11-S. El republicanisme era motor transversal de canvi fa 90 anys, igual que en els darrers ho ha estat l’independentisme. Ara, a quins interessos serveix un bloqueig que respon amb falta de compromís a una societat que pateix com fa dècades que no es recordava?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.