Fem que parli el monument mut de Colau

Aquesta setmana, amb la retirada de la placa en honor de Joan Carles I del monument de la plaça del Cinc d’Oros, a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal de Barcelona hem viscut l’últim acte de postureig del govern Colau-Collboni. No és el primer –el 2018 van retirar l’estàtua d’Antonio López pel seu passat esclavista, però es manté el pedestal, amb la placa que el recorda, i la plaça que l’acull continua amb el seu nom...–, i molt probablement no en serà l’últim. Mentrestant espais i edificis de la ciutat, ja sigui el Centre de Cultura i Memòria del Born, el Palau Vilana-Perles o el Palau Moxò s’esllangueixen, es deterioren, es perden per la ciutat o, en el cas del Cinc d’Oros, emmudeixen com molt bé ha denunciat Josep Cruanyes, cofundador de la Comissió de la Dignitat, en un article d’impacte en aquest mateix diari. La Comissió de la Dignitat proposa la restitució al Cinc d’Oros de l’estàtua de La República que Josep Viladomat va crear per coronar la columna d’un monument que el franquisme, després de guanyar la guerra, va convertir en obelisc militar i homenatge a la seva “victòria”. És justament aquesta restitució el que el grup de Junts per Catalunya vam proposar al govern municipal el mes de març de l’any passat, una setmana bans de l’esclat de la pandèmia, en una iniciativa al ple del districte de l’Eixample que els comuns d’Ada Colau van rebutjar de pla, tot argumentant que l’estàtua original ja és en una plaça a Nou Barris i que l’Ajuntament “no fa còpies”... El govern Colau dissabte passat va retirar per sorpresa l’escut que des del 1981 homenatjava el rei emèrit, en un acte molt ben fotografiat i emmarcat en la commemoració “municipal” dels 90 anys de la proclamació de la Segona República, l’abril del 1931. Ara retira la placa, però no diu què més farà amb aquest monument, a part de la foto i el tuit de rigor, a part de la propaganda. La ciutat de Barcelona no pot viure més dels gestos buits i inútils del govern Colau-Collboni. Si de veritat volen honorar el Cinc d’Oros, que hi instal·lin una còpia de l’estàtua de la República o que es faci un nou concurs públic com el que ja va existir el 1932, però el que no podem fer és deixar un monument buit i mut, perquè la millor manera de lluitar contra la imposició del franquisme que significava aquest monument és omplir-lo de contingut i donar-li sentit, donar-li vida. No defallirem en la lluita pel patrimoni i la memòria d’aquesta ciutat, és el mínim que podem fer per honorar els ciutadans i les ciutadanes que ens han precedit en la història.