Les noves fusions de la banca, un sector amb beneficis milionaris exercici rere exercici, tornen a plantejar reestructuracions en forma d’acomiadaments (llegiu-hi “baixes incentivades”) i prejubilacions costoses que reduiran, encara més, el fons de reserva de la Seguretat Social, allò que coneixem com a “caixa de les pensions”. Un sector que l’Estat va rescatar ben alegrement, mentre la crisi escanyava també les petites empreses i les famílies patien desnonaments, retallades i atur; i que no s’avergonyeix d’apujar els sous i incentius dels directius hi hagi crisi, pandèmia o arribi la fi del món.

A la manifestació del Primer de Maig a Barcelona, una de les representants sindicals a la banca retreia a CaixaBank que traís els seus principis fundacionals. Nascuda el 1905 com a Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, “la Caixa” va néixer amb la voluntat d’evitar l’exclusió financera i amb una voluntat de compromís amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. Ara, el seu territori és el món i el compromís, l’obra social; però també és compromís generar i mantenir l’ocupació al país, i l’accés a l’estalvi no ha de ser només per a qui vol invertir, sinó per a les pensions baixes que cada mes passen per finestreta.