Reversible i uns Sugus

Definitivament sembla que Pedro Sánchez ha entrat en l’espiral que en podríem dir del “sastre valent” i es veu amb cor per tombar els set gegants d’un cop i firmar els indults. No l’espanta el TS. No l’espanta el PP. No l’espanta Vox. No l’espanta Cs. No l’espanten els barons. No l’espanta la vella guàrdia. No l’espanta la mani de Colón. Sembla que no s’espanta ni a si mateix, que això sí que és gros, perquè la tendència d’aquest home a anunciar una cosa i la contrària una vegada i una altra aterreix el més pintat. Ahir va aprofitar la roda de premsa de la cimera hispanopolonesa a Alcalá de Henares. “Ho abordarem sempre a consciència, pensant no tant en els afectats com en els milions de ciutadans catalans i del conjunt del país que volen viure en convivència” i superar el “trencament emocional” pels fets del 2017. I per continuar amb el guió (que ja havia seguit el ministre en seu parlamentària) va afegir que de data no en podia donar, que eren onze expedients, que s’havia de deixar treballar el Ministeri de Justícia, que hi ha molts dies que per ves a saber per què la vella no fila i que quan no és dia de filar la vella filaria. Evidentment, sabent tots que El País (qui ho havia de dir!) ja havia explicat diumenge que seria al juliol, que serien reversibles (com si fos un anorac) i perquè tot quadrés més bé s’hauria engegat abans la reforma del delicte de sedició al Codi Penal. Això dels Sugus és invenció meva, però esperin al juliol.