opinió
I tu, què saps?
Cada cop és més difícil separar el gra de la palla, de tanta palla que es publica
M’imagino el filòsof Sòcrates, responsable de la declaració “Només sé que no sé res”, descobrint les xarxes socials o escoltant un programa de tertúlia sobre qualsevol tema. ¿Podria, un savi com Sòcrates, assimilar l’abús que la nostra societat fa de l’article 19 de la Declaració dels Drets Humans, que afirma que tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió?
El Punt Avui m’ha convidat a escriure un article d’opinió mensual. El que per a molts podria ser una font inesgotable d’oportunitats, per a mi és un motiu de reflexió sobre els meus coneixements i les meves limitacions. Malgrat això, he acceptat el repte.
Gràcies a la confiança que m’atorguen els anys viscuts, espero evidenciar, de tant en tant, situacions o temes que necessitin un replantejament per fer la nostra societat més humana i la nostra convivència més respectuosa.
No pretenc ser profunda o altament reflexiva (no en sabria). Només pretenc transmetre dubtes que tinc sobre temes socials, recuperar el sentit comú com a ingredient per aclarir aquests dubtes i recuperar la conversa tranquil·la com a mitjà de cultura, de respecte i d’inclusió.
Serveixi aquesta introducció com a presentació i declaració de principis.
Concreto i em mullo. Què opino d’opinar? Doncs opino que n’abusem descaradament. Que escoltem qui crida més, no qui parla des del seny. Que cada vegada és més difícil separar el gra de la palla, de tanta palla que es publica. Que no distingim entre opinar i criticar. Que cada cop que comencem una frase amb: “Perdona que t’ho digui...” hem de saber que no ens perdonaran mai. Que hem perdut la capacitat de reconèixer els errors. Que hem millorat com a societat escoltant les necessitats dels infants, però que en el procés hem deixat d’escoltar els ancians. Que tenim tanta pressa per donar la nostra opinió en una conversa que, en comptes d’escoltar qui parla, aprofitem quan aquest agafa aire per dir-hi la nostra. Que donem més importància a l’opinió de qualsevol desconegut que a la d’un membre de la nostra família.
Penso que el dret a opinar ens l’hem de guanyar.
És la meva humil opinió.
