Opinió

opinió

Cap a un model aeroportuari multimodal i en xarxa

El projecte d’ampliació del Prat ha capitalitzat l’agenda econòmica dels últims dies i ja no se’ns fa estrany parlar d’un aeroport que aporta el 7% del PIB català o que ara hi ha en joc una inversió de 1.700 milions d’euros. Amb l’ampliació parlaríem d’una aportació al PIB de 8,9% i passaríem de 55 milions de passatgers a 72 milions.

Des de la Cambra hem reiterat la nostra aposta per la societat del coneixement i d’un model econòmic que respongui a aquesta societat. Ara ens toca decidir quin és el model aeroportuari que més ens convé, que doni resposta a les necessitats de l’economia d’avui i de demà que respon a aquesta societat que proposem per al nostre país.

Creiem en una societat cohesionada i un territori equilibrat, i això passa necessàriament per una xarxa d’infraestructures descentralitzada. Si ampliem l’aeroport de Barcelona-El Prat, els aeroports de Girona i Reus han de ser també part del projecte, acollint els vols de mitjana distància que ara passen per Barcelona i facilitant que els viatgers puguin traslladar-se a les seves destinacions, o fins i tot a altres aeroports, amb ferrocarril, preferiblement amb línies d’alta velocitat. La nostra aposta és, doncs, un model aeroportuari intermodal i en xarxa.

Però si reservem aquest paper de hub intercontinental per a Barcelona, què hi guanyem, com a país i com a economia, amb l’ampliació? Qui ho redueixi al turisme s’equivoca, ja que el perfil dels vols intercontinentals és més aviat empresarial. Un país més ben connectat amb el món és capaç de captar més inversions i talent que, al conjunt del territori, es tradueixin en llocs de feina. Es tracta que Barcelona i Catalunya puguin escollir el tipus de visitant que més valor afegit els aporta. No és quantitat, sinó qualitat.

Els aeroports també són tractors del comerç internacional, la indústria i l’expansió dels negocis catalans a l’exterior. Malgrat la pandèmia, l’any 2020 Catalunya va continuar liderant el rànquing nacional de càrrega aèria en productes farmacèutics i químics, i va arribar a representar el 47,2% del total estatal. L’Aeroport de Barcelona, concretament, es va mantenir al top-25 d’aeroports europeus de càrrega, segons dades de l’ACI Europe, havent gestionat unes 114.000 tones de càrrega aèria l’any passat.

La globalització genera la necessitat de comptar amb infraestructures que connectin les economies amb la resta del món, especialment aquelles que són petites però molt internacionalitzades i amb potencial per atreure inversions. Si aspirem a ser un país independent, necessitarem infraestructures d’Estat espanyol que contribueixin no només a mantenir aquest estatus sinó també a reforçar-lo.

Portem anys criticant el dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya, que des de la Cambra de Barcelona hem xifrat en 45.000 milions d’euros. Recentment hem sabut també que Catalunya és la comunitat que menys inversió relativa rep des del 2015 de l’Estat espanyol. Amb aquest escenari, rebutjarem una inversió estratègica, malgrat lluny de ser justa, que ens permetria pensar en clau de futur? No perdem aquesta oportunitat.

Ara bé, demanem que la gestió d’aquest projecte, mentre no tinguem la gestió completa de l’aeroport com correspondria, la tingui la Generalitat. Cal que el control del desenvolupament del projecte sigui des del territori, Catalunya, per assegurar la seva execució completa i adequada, sobretot pel que fa a la compensació dels espais de Xarxa Natura.

Per acabar, hem manifestat reiteradament que la millor política econòmica per a Catalunya és comptar amb un estat propi. Doncs bé, quan Catalunya tingui aquest estat propi que li permeti desenvolupar-se amb tot el seu potencial, bé que necessitarà un aeroport fort plenament intercomunicat amb el món. Comencem a caminar en aquesta direcció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.