Som papaus, Rufián

Cada dia m’agrada més com ets i com et tornes, Rufián. Què sap la gent de la seva pròpia casa vist el que tu arribes a saber de la casa dels altres? És un papau, el president del govern i secretari general del PSOE. No sap res ni de casa seva. Que digui el que vulgui, ara, que amb temps serà el que dius tu. Tu sí que en saps. Jo estic amb tu. Digui el que digui el magnànim, hi haurà un dia que el PSOE votarà a favor d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Temps (una glaciació, potser?) és l’únic que fa falta, i així com hi ha hagut indults (parcials, reversibles i manats pel Consell d’Europa), hi haurà referèndum amb vistiplau del PSOE. Som tan papaus que no ho sabem veure. Jo estic amb tu. Necessitem temps. Tot en aquest món només necessita temps. Temps i amor. No tinc clar si el temps ens l’ha de donar Pedro Sánchez ni si a ell li immuta que li hagis dit amb sorna, commiseració i cinisme que es/ens donés temps, que també deia que indults, no. Els indults els va posar sobre la taula Iceta en campanya electoral. No els reclamava ningú. No hi havia ni condemnes. En canvi l’autodeterminació a Suresnes el 1974 hi era i l’han anat esborrant de mica a mica fins a buidar la pica. Però si tu dius que temps, és que temps. Quan et vingui bé dius quant, de temps. Si la taula de diàleg, urgent també per a ells, va per deu setmanes, el referèndum que diu que mai mai, se’n va al dia del judici final a la tarda, segons el comptador de l’àvia Neus.