Opinió

El voraviu

Faria amb un pla A

No entenc a qui reclama Puigneró un pla B i no veig com a alternativa a què

El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha reclamat públicament que s’elabori un pla B a la taula de diàleg perquè com han repetit manta vegades la gent de Junts no hi té gaire confiança, en la taula, i no vol que el juny del 2023, quan acabin els dos anys que s’han donat, es tornin a trobar tots en pilotes. Així d’entrada, és una reclamació que costa d’entendre, perquè si hi ha algú que ha de tenir una proposta alternativa que es pugui transformar en un pla B són precisament ell i la seva organització, mig govern de Catalunya. Jo hi comptava, vaja, que el tenien, un pla B, i més sent tan crítics com són amb el pla A. Però si ara surt a reclamar-lo (també se’l podria autoreclamar) és que no el deuen tenir, perquè si el tinguessin el fet lògic seria que el presentessin perquè els ciutadans ens quedéssim tranquils. De fet semblaria lògic que, per dubtes que tingui, el vicepresident del govern s’escarrassés a explicar-nos bé aquest pla A que han pactat seguir durant dos anys en lloc de mostrar tant tremendisme (“Fiar-ho tot només al pla A seria un suïcidi”) amb la falta d’un pla B. Entre altres coses, la taula de diàleg no sembla un pla A sinó un passar dies per empènyer anys, que diria l’àvia Neus. Fixeu-vos si té poc a veure amb un pla A la taula de diàleg, que ara s’hi vol asseure també el president d’Aragó, Javier Lambán, perquè ha de vetllar, diu, pels interessos de la seva comunitat. Se’ns enfoten anant i tornant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.