S’ha de penjar el rei

Com escrivia ahir molt oportú, clar i concís el director, “el rei es retrata sol” quan per penjar el seu retrat al saló de plens ha de ser manat per sentència del TS, que en ratifica una del TSJC que ja ratificava una altra sentència del jutjat d’instrucció. Com t’aprecien, paio! D’això se’n diu predicament, i és la conseqüència lògica de la gran estimació que la ciutadania sent per tu, i de l’eufòria que genera la institució. Quadra perfectament una dita de l’àvia Neus. “Per força, els pengen”, deia. Vet aquí! De totes maneres, i vista la mala llet que acostumen a gastar els aires que baixen del Suprem, el rei s’haurà d’acabar penjant al saló de plens després d’uns tràmits judicials que en el cas de Barcelona han durat set anys. S’haurà de penjar el rei en un lloc preferent, com mana el reglament. Veurem quin anecdotari arribarà a donar la penjada d’en Felip als 947 salons de plens catalans. Em comenta un alcalde que ell se’l posarà just al clatell, a la presidència de la sala. Passa que per davant hi haurà de desplegar una pantalla des del sostre per a “PowerPoints”, “transparències” i “filmines”, que dèiem abans. Un altre d’un municipi més petit, que no té pressupost per a projector, també el posara a la presidència, però del saló de plens n’ha de fer magatzem i ha arribat a un acord amb el bar del poble per fer reunions i projectar “PowerPoints”, “transparències” i “filmines” a la pantalla on dimarts van veure caure la selecció espanyola.