Què ens ha fet aprendre la pesta?

L’escriptor Albert Camus a La pesta (1947) va escriure “la plaga no és feta a la mesura de l’home i per tant ens diem que la plaga és irreal, que és un mal somni que passarà”. Ara, ens trobem submergits en una cinquena onada, amb un índex d’incidència més elevat que mai, i el que semblava un llarg malson s’ha convertit, per desgràcia, en la nostra realitat.

Una realitat que ha fet caure el PIB català un 11,5% el 2020, xifra que ens situa entre els països europeus més colpejats per la pandèmia. De fet, l’impacte de la Covid-19 a casa nostra ha estat gairebé el doble que el del conjunt de la zona euro (6,6%). Segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2020 (que van presentar les cambres de comerç de Catalunya la setmana passada), aquest major impacte s’explica fonamentalment per la dependència i el pes que exerceix el sector turístic sobre l’economia catalana.

I és que el coronavirus ha anat a atacar la part més social de l’economia, la nostra base. La que ens permet generar records i viure experiències úniques: la restauració, el turisme i l’oci. Hem pogut comprovar com aquesta crisi pandèmica ha augmentat les desigualtats del nostre entorn i ha visibilitzat una de les principals mancances de l’economia catalana: l’assignatura pendent que tenim en innovació, formació i R+D. Per això, m’agrada pensar que la realitat contra la qual ens ha precipitat el coronavirus ens brinda una oportunitat única i un repte econòmic a totes escales. Que el llarg malson de Camus, ens ha posat a caminar cap a la prosperitat. Cap a un model econòmic basat en el coneixement, la innovació, el talent i la tecnologia.

Un model que evitarà que en el futur els estralls d’una pesta similar ens facin tant de mal econòmicament. Deixant comarques en estat de xoc, com són les àrees geogràfiques que viuen fonamentalment del turisme estranger, o deixant desemparats les treballadores i els treballadors que més ocupen aquests sectors, que normalment són el col·lectiu dels joves i les dones, afectats per contractes temporals i rendes baixes. Amb tot això, no vol dir que deixem de banda sectors com de l’oci, l’hostaleria o el comerç, sinó que evolucionem cap a una economia capdavantera en tecnologies i en transformació digital. Apostar per aquests sectors també vol dir transformar-los. De fet, una de les conclusions més positives que ens deixa la Memòria Econòmica de Catalunya és la gran revolució digital que ha propiciat la Covid-19. S’estima que Catalunya ha avançat deu anys en digitalització en un any de pandèmia, i se sap que el 35% d’empreses han accelerat la seva transformació tecnològica, la majoria han implementat el teletreball i un 17% han introduït el comerç electrònic.

La Memòria conclou que la Covid-19 ha estat una acceleradora de tendències, que seran les encarregades de propulsar el ràpid creixement econòmic. En aquest sentit, es preveu que Catalunya registri el 2021-22 un dels increments del PIB més intensos, que li permetrà recuperar a finals del 2022 el nivell prepandèmia, gràcies al consum privat i al bon ús dels fons Next Generation EU.

Ara, la recuperació dependrà de la intensitat amb què les llars facin ús de l’estalvi embassat, de la velocitat amb què es recuperin els fluxos de turisme internacional, de l’arribada i gestió dels fons europeus Next Generation EU, i la manera com es canalitzin cap a Catalunya i les empreses catalanes des del govern espanyol. I, sens dubte, aquesta pesta ens ha deixat un bon aprenentatge, per reconvertir-nos i eixir més forts. Malauradament, des de Catalunya encara no disposem de les eines pròpies per fer-hi front.