A l’amic Joan Ribas

Pocs dies després del traspàs de Joan Ribas, vull expressar el meu més sincer condol a Anna Donato, la seva esposa, i a la resta de la família.

L’Anna i en Joan han estat una d’aquelles parelles que han compartit projectes i això els ha fet únics. Com a pares, han sabut transmetre als seus fills la seva passió pel teatre. Tots s’han implicat en La Planeta, un projecte important per a la ciutat de Girona, el qual continuarà les seves activitats sota la direcció de la seva filla gran, l’Anna Carina, i el seu marit, Pere Puig.

Joan Ribas era una persona discreta, pensatiu, a voltes murri, a voltes seriós. Quan el trobaves pel carrer et veia o no, depenent d’allò que ocupava el seu pensament. El meu marit, Josep Tarrés, sempre deia: “Està cavil·lant.”

Des de sempre, en Joan ha reconegut públicament els mèrits d’en Josep pel que fa a la descoberta, la restauració i la divulgació del call de Girona amb la creació del centre Isaac el Cec com a plataforma oberta per donar a conèixer al món el passat jueu de la ciutat. El seu reconeixement contrasta amb la mala fe d’alguns polítics que han volgut desprestigiar aquesta lloable tasca reduint-la a un simple bar. Tal vegada el ministre de Cultura d’Israel, Isaac Navon, el gran rabí de Nova York i tantes altres personalitats del món jueu ens haurien rebut només per haver obert un bar?

En Joan ha llegit, ha assimilat i ha apreciat l’obra literària d’en Josep. A la sala La Planeta, amb el grup Proscènium, que ell dirigia, ha promogut dos espectacles excepcionals a partir de les dues obres més representatives de Josep Tarrés: el Poema de Pasqua i El Pessebre Gòtic de Girona. Uns reconeixements a la vàlua literària fets en vida de l’autor que mai agrairem prou.

En els diversos pròlegs que encapçalen El Pessebre Gòtic de Girona, en Joan, en concret, fa unes reflexions que els responsables de Cultura de la nostra ciutat farien molt bé de tenir en compte per tal de fer realitat aquest ambiciós projecte fruit de la rica i extraordinària imaginació d’en Josep: “Posar dempeus aquest retaule seria proporcionar a la ciutat un motiu d’admiració general, que aplegaria públic de tot arreu, si s’aconseguís representar-ho amb els mitjans materials, culturals i escenogràfics adequats, i enarborar el misteri d’aquesta ciutat somniadora.”

Joan Ribas era una persona de pensament lliure molt implicat en la vida cultural de la ciutat, com pocs ho han estat. Les seves cròniques dels diumenges publicades al diari El Punt eren una anàlisi lúcida i progressista de la realitat, de la qual era un bon observador. No s’estava de retreure de manera elegant i educada, però amb fermesa, totes les coses que no funcionaven. Denunciava anomalies amb valentia quan d’altres, per comoditat o per covardia, no s’atrevien a fer-ho palès.

Joan Ribas i Anna Donato són dues persones excepcionals que han deixat una empremta profunda a la Girona que tant han estimat.