Opinió

El voraviu

No serà, notari, no

No deixarem l’exili en l’ostracisme ni que ens escorxin a la taula de diàleg

Dijous vam tornar a entaular-nos (format reglamentari normativa Covid) després de massa mesos de no fer-ho per mor de la pandèmia. Una colla de vells puntaires que ja ens barallàvem per aquest diari als vuitanta. Un d’ells, en Puigdi, ara és, a més a més, 130è president de la Generalitat, a l’exili. Bon ambient, poca política (per no dir gens), la mateixa fermesa que quan fa quaranta anys dinàvem a casa Marieta i, sobretot, una flaira. La flaira de l’ostracisme que predicava dilluns el notari Juan José López Burniol no serà. “Flaira, nas, que no en tastaràs”, li diria l’àvia Neus. Era dura, la Tribuna, encara que genèrica. “L’exili no és la mort, però s’hi assembla. L’exiliat passa a ser progressivament un desarrelat: el buit que deixa l’ocupa transitòriament un altre i el seu record s’afebleix, fins que la provisionalitat s’esgota i deixa pas a una situació permanent, en què el record de l’exiliat es converteix en una memòria incòmoda.” Però no serà, notari, no serà. Ho anhelen adversaris i ho inciten correligionaris, però no serà. No ho serà perquè els amics no deixarem que sigui, i perquè aquest exili guanyarà la partida internacional. Tampoc deixarem que ens portin a l’escorxador com ahir advertia Carod-Rovira també en la magnífica Tribuna “Desconstrucció”. L’avís és clar. “Si acuts desarmat a una conversa de pau, no vas a una taula de diàleg, vas a l’escorxador.” Si és el cas, haurem de procurar que escorxin els babaus que hi hagin anat desarmats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia