Opinió

opinió

Bataller, Tarrés i Albert, en el record

Volia fer-los presents per recordar els trets en comú que tenien: la seva extremada generositat

En poc temps ens han deixat tres persones molt estimades, vinculades d’una manera o altra a l’Escala: Miquel Bataller (Girona, 1942 - l’Escala, 2020), Josep Tarrés i Fontan (Girona, 1929 – 2021) i Lluís Albert (Barcelona, 1923 - l’Escala, 2021), tres grans ànimes generoses i plenes de llum, cada una des del seu àmbit creatiu, com fars que il·luminen les navegants en la nit.

Miquel Bataller i Fàbregas, fotògraf, enamorat de la mar, va establir la segona residència a l’Escala, al port de la Clota, prop dels pescadors que tant estimava. Des d’allà, i acompanyat del seu fill Xavier, també fotògraf, captaven imatges de cada racó de l’Escala, de tots els actes i de la gent del poble. Un cop les havia revelat, les repartia casa per casa a totes les persones. Era inútil intentar pagar-li el valor de la còpia. De cap manera volia percebre res material. Amb un somriure als llavis, era feliç de ser generós igual que el seu fill Xavier. L’any 2010 va dipositar a l’Arxiu Històric de l’Escala tot el seu fons fotogràfic sobre la nostra vila, uns 40.000 negatius que van des de la dècada de 1970, quan va arribar a l’Escala, fins a l’actualitat. Llavors es va fer una exposició i l’edició d’una carpeta amb les fotografies més antigues dels pescadors i del port. Ara la seva vídua, Maria Lluïsa Ferrer, i els seus fills han donat les seves càmeres i la resta de material perquè es conservin al Museu de l’Escala. Tenia en projecte l’edició de les fotografies de la costa amb tots els topònims i anècdotes que li havien explicat els pescadors, que des del Museu de l’Escala, amb l’ajuda del seu fill, l’Ajuntament editarà l’any que ve.

El poeta i activista cultural Josep Tarrés i Fontanes es va vincular a l’Escala a partir de l’amistat amb el cantautor Josep Tero. L’any 1967 li va demanar que musiqués i interpretés els poemes de la seva obra El Pessebre Gòtic de Girona. El 1975, Josep Tarrés i la seva esposa, l’escultora Pia Crozet, participaren activament en la campanya de defensa del Cementiri mariner i l’Alfolí de la Sal de l’Escala, que van ser salvats de la destrucció i declarats per la Generalitat de Catalunya Béns Culturals d’Interès Nacional. L’any 1992 varen organitzar l’exposició d’escultures Coloms de la pau, de Pia Crozet, acompanyada de la lectura de poemes seus al jardí de Víctor Català a Sant Martí d’Empúries. El 1998 també participaren activament en la preservació de l’espai de Vilanera davant l’amenaça de construir-hi un camp de golf amb urbanització. El matrimoni va fixar la seva residència a l’Escala del 2017 al 2019, i van participar en nombrosos actes culturals. Pia Crozet va guanyar el concurs per a una escultura homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i va realitzar una magnífica estela funerària de marbre situada a l’entrada del Cementiri Mariner, amb el nom de totes les víctimes, una seixantena, i amb un colom de la pau buidat al marbre. L’escultura porta per títol L’ànima dels absents. Josep Tarrés era una persona generosa, de mirada lúcida i visionària i amb una sensibilitat excepcional envers el patrimoni i la natura.

Lluís Albert i Rivas, excel·lent compositor i músic, va conservar el llegat de la seva tia, la gran escriptora Caterina Albert i Paradís, Víctor Català. L’any 1988 va crear el Museu-Arxiu Víctor Català, a la finca Clos del Pastor, al costat de casa seva, davant del mar. Durant prop de trenta anys va mantenir el llegat i va atendre les consultes dels investigadors. L’any 2017 va donar a l’Ajuntament de l’Escala l’obra literària i artística de l’escriptora. Gràcies a ell l’Arxiu Històric de l’Escala conserva un patrimoni literari de primera magnitud. El 2018 l’Ajuntament va inaugurar l’Espai Víctor Català a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala i un altre espai a la capella de Santa Reparada de Cinclaus. Actualment s’està restaurant el Clos del Pastor, que serà el tercer espai dedicat a l’escriptora. Lluís Albert va ser també fundador de l’Esbart Escalenc de Dansaires l’any 1948 i, a més, va assistir ininterrompudament, durant més de vint anys, als assajos de l’Esbart la Farandola, creat pels mestres de danses Josep Clos i Margarida Roca, l’any 1976. Cada setmana, fes tramuntana o plogués, allà era en Lluís tocant el vell piano del Centre Cultural CER de l’Escala, portant el ritme i la melodia perquè l’ànima del poble expressada en la música i la dansa no es perdés. També va dirigir la Coral Emporium. Gràcies a ell avui podem gaudir del paisatge rural de Cinclaus, ja que la seva gestió va ser decisiva perquè els propietaris no venguessin els camps als especuladors que volien construir canals i urbanitzacions en aquest paratge incomparable del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquests dies, als mitjans de comunicació, s’ha parlat a bastament de tots tres personatges. Amb aquestes ratlles només volia fer-los presents per recordar els trets en comú que tenien: la seva extremada generositat, la passió que posaven en el que feien, l’alegria incommensurable i el seu inestimable mestratge que il·lumina, com els fars en la nit, el viatge dels navegants per la vida. L’Escala també us està agraïda, estimats Miquel, Josep i Lluís.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.