Menys i menys i menys

Qui té duros fuma puros i ara tocarà fumar Celtes curts, Ideals o burilles del terra. Era el que cantàvem, als casals d’estiu dels seixanta, marrecs que amb prou feines havíem entrat a la preadolescència. “Els de la colla, els de la colla, els de la colla som aquí. Uns fumen Celtes; els altres, Ideals, i els més petits, burilles del locals.” Era la nostra economia fa cinquanta anys i la del Barça després de temporada i mitja de pandèmia. Una ruïna. La resta, circ mediàtic, excuses de mal pagador, enrabiades de criatures malcriades i picada de peus de nous rics que no paeixen com els cauen els castells de cartes. No sé si Bartomeu i Tebas hi han posat més que ningú o no, però no són els únics culpables, no fotem. La irresponsabilitat de tots els impulsors d’un model basat en la pura especulació i l’embogiment econòmic és la clau de l’embolic en què estem. Un embolic que és molt més dur i complex que la marxa de Messi. Anem a pams. Que marxi o no marxi Messi no és el tema, encara que l’engrandirem com si es tractés de la caiguda d’Egipte o la fi de l’imperi romà. El cas és que el futbol, i concretament el Barça, està a la ruïna. A la misèria. A zero. A res. De tot el que s’ha dit i escrit en les últimes hores hem de guardar tres coses al cervell. S’han perdut 497 milions d’euros en un any. Si et quedes Messi, la massa salarial puja fins a un 115% dels ingressos i, si no te’l quedes, a un 95%. Menys i menys i menys...