El voraviu
Ni xiular ni riure, ara?
Ada Colau, Jordi Cuixart i Ylènia Morros van a la festa major i hi desafinen
On arribarem, gent de l’esquerra? Què ens passa, amics llibertaris? Vist el seu historial (fa la mateixa cara en veritat com en mentida, que diria l’àvia Neus) es fa difícil discernir si a l’Ada Colau, al balcó de la vila de Gràcia, les llàgrimes li queien o si les llençava. No importa. Que en faci l’ús que vulgui, de les potencialitats del seu llagrimall. No ve d’aquí quan s’ha acceptat el vot de Manuel Valls per mantenir l’alcaldia. Però que ni ella ni en Jordi Cuixart ens renyin per xiular-la. Fins aquí podrien arribar. Cada vegada que l’esquerra es posa vella matrona o ranci cacic contra la llibertat d’expressió hem de rebel·lar-nos i tornar a cridar que no, que no era això. Res hi tenen a veure els anys injustos de presó i no és just que s’hi apel·li. Xiular és sa. Recrimina el mandatari esgarriat i esbrava la ciutadania. I les sonores xiulades a l’himne espanyol i el seu rei, per posar un exemple? On quedarien? Ells apujaven els decibels de la música als altaveus i nosaltres hem d’apel·lar als anys de presó? De l’espectacle del balcó de Gràcia a agafar el micròfon i recriminar l’humorista de la festa de Navarcles com ha fet la regidora de la CUP Ylènia Morros, no hi va res. Què se n’ha fet, de l’esquerra llibertària? Tot ha de ser políticament correcte com a la dreta, però d’esquerres? Quin coi de sectarisme ens hem inoculat, jovent? Què és aquest predicot al públic que no et compra l’adoctrinament? És la diferència entre el receptar i el prendre! Vet aquí!