Desclot
De València, l'arròs
Aquest cronista no amaga, ni per voluntat ni per estil, la condició d'origen. “Cavaller valencià de nació catalana”, en deia, d'Ausiàs Marc, el seu traductor al castellà, Baltasar de Romaní. Doncs això, que no és poc. Com a valencià que viu i treballa quan pot a Barcelona, sovint s'ha de sentir l'amarga queixa de la gent del nord que baixen al sud amb l'aspiració de menjar un bon arròs i se'n tornen escaldats. Com que els dies d'estiu són propicis a aquests esplais, vet ací un parell de propostes. Me'n faig absolutament responsable. Si algú no queda content, li tornem els diners. Al costat mateix de València, el visitant del nord trobarà el poblat encara autèntic del Saler. I al Saler, al carrer Embarcador, hi ha Casa Carmina. Allà menja arròs Ferran Torrent. I el fan ben bo en diferents modalitats i gustos diversos. Primer consell. El segon para més lluny. Baixant encara més al sud. A Altea, costera amunt, dins el poble antic, carrer de Sant Pau. El lloc sant es diu La Capella. Fa un arròs al forn que és mel. De res.