Opinió

opinió

Per què hem de mesurar el progrés més enllà del PIB?

Aquest octubre es compleixen dos anys de la presentació del projecte Catalunya 2030/40, un ambiciós full de ruta impulsat per les cambres catalanes que interpel·la administracions i teixit econòmic per construir entre tots un nou model econòmic basat en el coneixement, la innovació, el talent i la tecnologia, entre d’altres, amb salaris dignes i que promogui un creixement que sigui sostingut, sostenible i resilient.

He defensat en reiterades ocasions que la millor política econòmica que li convé a Catalunya és la de l’estat propi, i per aquest motiu ens emmirallem sovint en economies avançades d’Europa com Àustria i Dinamarca. De fet, un estudi de la Cambra de Barcelona revela que sense el dèficit fiscal que ens lliga a l’Estat podríem arribar a convergir amb aquestes economies en l’horitzó 2040.

Ara bé, més recursos no significa necessàriament més progrés, de la mateixa manera que més quantitat no significa més qualitat. Si realment aspirem a un model econòmic que es tradueixi en benestar efectiu, tant o més important és explicar com creixem i on hem d’invertir per generar aquest benestar. En aquest sentit, els indicadors comuns per mesurar el progrés com el PIB se’ns queden curts, per no dir obsolets.

Posem un exemple pràctic. En el període 2000-2019 el PIB per habitant a Catalunya ha crescut un 15% acumulat, però en canvi, el consum privat i els salaris reals dels catalans i catalanes es troben pràcticament estancats a nivells de fa vint anys. També tenim una bretxa salarial creixent amb el nucli europeu, així com un nivell de desigualtat superior, fet que per desgràcia la crisi del coronavirus ha agreujat.

Per analitzar l’economia en termes de benestar efectiu, des de la Cambra de Barcelona hem ideat els Indicadors de Progrés i Benestar (IPB), un recull de dotze variables clau que actualitzarem periòdicament, per tenir una visió més àmplia sobre la realitat del país, des de la sostenibilitat a la innovació, passant per la formació i l’equitat. 

El benestar va més enllà del PIB i una de les seves primeres dimensions és la salut. Una lliçó de la pandèmia ha estat la importància de disposar d’un sistema sanitari fort i equipat, i malgrat que les xifres ens indiquen que la despesa per habitant a Catalunya ha crescut, avui és un 40% inferior a la UE-5. Els polítics han d’entendre que si cal tocar la despesa en salut només ha de ser per incrementar-la.

Benestar és apostar una producció energètica en lluita contra el canvi climàtic, i sobirana. El pes de l’energia nuclear a Catalunya ens ha permès emetre menys gasos d’efecte hivernacle anuals que l’Estat i la UE-5, però el pes de les renovables al nostre territori és encara molt baix, concretament d’un 19,6% l’any 2020. 

Benestar és aprofitar els avantatges de la innovació, la ciència i el progrés tecnològic, i això significa inversió en recerca i desenvolupament. Un altre deure pendent, ja que des de la crisi del 2008 la inversió tant pública com privada a Catalunya en R+D ha disminuït lleugerament, seguint la corba de l’Estat espanyol, mentre que a Europa la tendència ha estat clarament inversa.

Finalment, benestar és formació, no hi ha benestar sense una ciutadania formada i amb coneixement. Hem de millorar la despesa per estudiant a Catalunya i corregir els dèficits de nivell de formació respecte a les economies avançades europees. En definitiva, apostar pel coneixement, una eina apoderant i base d’una societat més justa i democràtica.

El potencial de la nostra economia és avui enorme si comptem amb els nostres propis mitjans, però hem de conèixer on hem d’incidir per generar benestar. Aquest és l’objectiu dels nous Indicadors de Progrés i Benestar de la Cambra de Barcelona, una anàlisi crítica però constructiva, ja que la nostra meta avui és la mateixa que fa dos anys: un nou model econòmic basat en el coneixement, talent, resilient, i sostenible socialment i mediambiental. 

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.