De reüll
Educar i protegir
No crec que estiguem en disposició de deixar de protegir les filles
Em bull la sang, i tots els fluids del cos, cada cop que es parla de les greus lesions que li han provocat a la menor de 16 anys de Masquefa que va ser violada i colpejada de forma brutal dilluns a la matinada a Igualada. Unes lesions que han requerit que ingressés a la unitat de cures intensives de l’hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. Ingressada en una UCI; amb això ja està tot dit. Cada cop que s’esdevé una tragèdia com aquesta –ho és per a ella, per a la seva família i per al seu entorn més proper–, m’és inevitable posar-me en el lloc de la mare i pensar com deu ser la vida a partir d’aquell dia. Corre per les xarxes socials una imatge reivindicativa en què apareix ratllada la frase “Protegiu les filles” i sense ratllar “Eduqueu els fills”. És un lema que mostra el camí que com a societat hem de recórrer per deslliurar-nos de la violència masclista en totes les seves facetes. Però, ara per ara, no crec que estiguem en disposició de deixar de protegir les nostres filles. I d’educació en el respecte envers l’altre també en cal entre els pares, en la societat en el seu conjunt. Quan podrem les dones deixar de presentar-nos al món com a víctimes de res? De moment, toca fer caure tot el pes de la llei sobre els predadors sexuals, que actuen sense pietat, com bèsties immundes.
