El voraviu
Són de por
Sento dir a Junqueras el “Gràcies, noi” a Pujol i em surt un “De res, pubilla”
L’àvia Neus ho deia sovint de persones, però també de fets i situacions. “És de por”, “són de por” i “va ser de por”. Fa anys que els segueixes de prop, t’hi fixes com un mussol i estàs curat d’espants, però sempre tenen sortides que et deixen sec i ho conclous: “Són de por.” Tres situacions d’aquesta setmana. La primera. Que malgrat els 91 anys, malgrat tot el que ha caigut, cau i caurà a casa dels Pujol, ningú tingui la traça per situar el president a la fila 0 i se’l vegi aixecar-se des de la quarta, sobta. Però és de por que el vicepresident Junqueras li engalti un “Gràcies, noi” per acomiadar-lo, quan al final de l’acte Pujol s’ha acostat a preguntar-li com està. Gràcies, noi? Pujol calla, i se’n va. A mi em surt de dins un “De res, pubilla”. També és de por la poca-soltada de Salvador Illa recriminant al president Aragonès que no vagi a Madrid al pessebre per reclamar el corredor mediterrani i que ha servit per confirmar que no se l’espera pel 2021 com havia dit Ábalos, sinó pel 2025. Illa, exmembre de l’executiu que incompleix pica la cresta als afectats? De por, de por. I la de Raúl Moreno, portaveu adjunt del PSC al Parlament, a començament de setmana, és de por i de badallera. Carrega contra la CUP per haver debatut els pressupostos amb les bases. “Generen intranquil·litat i inestabilitat”, ha dit. Són ganes d’intranquil·litzar-se i d’inestabilitzar-se, per un socialista del PSC, que la CUP consulti les bases, que és ADN CUP. Són de por.
