Constitució sense qui la va signar

S’ha commemorat l’aniversari de la Constitució amb temes intocables pendents. En els últims 43 anys als governs del PSOE i del PP i fins i tot als de la UCD els ha fet mandra reformar-la. Mai s’ha trobat el moment per a un consens i ha existit una certa por de fer canvis per adaptar un text a uns temps diferents dels de quan es va elaborar enmig del pànic que generava el postfranquisme i d’un clar soroll de sabres d’alguns militars, tal com va quedar demostrat en el cop d’estat del 23-F. La Constitució segueix gairebé intacta a la d’aquell 6 de desembre del 1978 i és celebrada pels partits majoritaris del PSOE i el PP i obviada pels anomenats nacionalismes, que mai s’hi han acabat de trobar còmodes. Aquest any, la principal anomalia de l’aniversari de la Constitució amb mascareta ha estat l’absència de Joan Carles I. Fa 46 anys va ser el rei que la va signar i apareix citat al principi i al final del text constitucional original, avui engalanat al costat de la Constitució de Cadis (la Pepa) dins d’una urna de vidre als salons solemnes del Congrés. Sobta la signatura d’una persona absent que no s’ha mort i que simplement ha decidit fugir mentre la resta de constitucionalistes el mantenen com un subjecte civilment mort. Tot plegat recorda que fa anys pagàvem en bitllets signats pel llavors governador del Banc d’Espanya, Mariano Rubio, quan havia estat inhabilitat per temes relacionats amb la corrupció. Joan Carles continua sent un problema per a la Casa del Rei, que va fomentar i permet que visqui des de fa un any i quatre mesos a Abu Dhabi. Un problema per a la política actual i per al govern de Pedro Sánchez. El personatge és citat a l’article 57 de la Constitució. “La corona d’Espanya és hereditària en els successors de SM Joan Carles de Borbó.” Un autèntic maldecap dissimulat com en l’època del rei francès Lluís XVI. Van calar foc al castell i li anaven dient a la baronessa: “No passa res, no passa res...”