Opinió

opinió

La necessitat d’actuar en renovables per aturar l’escalfament global

Durant la segona meitat del segle XX els avenços tecnològics van permetre quantificar l’augment progressiu de les emissions contaminants i la temperatura del planeta des de les revolucions industrials. Gràcies a aquestes dades, la comunitat científica va constatar l’augment perillós de la temperatura del nostra planeta degut a l’efecte hivernacle provocat per les emissions contaminants generades pels humans. Això va inspirar els primers grans acords internacionals per aturar les emissions, com el Protocol de Kyoto l’any 1997.

Durant dècades la majoria d’estats i grans corporacions no s’han pres prou seriosament la crisi climàtica que patíem davant nostre. Prova d’això és que més de 20 anys després de la signatura del Protocol de Kyoto les emissions mundials han continuat creixent i de fet l’any 2019, abans de la pandèmia, haurien assolit un nou rècord segons Global Carbon Project.

La temperatura global és avui 1,1 graus centígrads superior a la del segle XIX i la comunitat internacional s’ha fixat com a objectiu no sobrepassar els 1,5. No obstant això, si continuen augmentant les emissions, aquest objectiu, aviat superat, es recordarà com un símbol del fracàs col·lectiu. Cal augmentar el compromís, i això implica necessàriament revisar el nostre model productiu.

En el debat al voltant de la lluita contra el canvi climàtic sovint parlem sobre el paper, importantíssim, que hi juguen la mobilitat i els hàbits de consum. No podem oblidar, però, un altre factor igual d’important com és com produïm l’energia. Les renovables són una de les grans aportacions de la tercera revolució industrial i, tot i això, avui dia se segueixen cremant tones i tones de carbó, petroli i gas natural per generar electricitat, que, a més de gens sostenible, és més cara.

De fet, aquesta baixa capacitat estratègica de desenvolupament de projectes d’energia renovable ens porta al fet que alguns sectors posin damunt de la taula la idea de potenciar, de nou, l’energia nuclear. Una font energètica que, tot i no produir emissions, cal tenir en compte i recordar que genera una gran quantitat de residus radioactius que perduraran entre nosaltres durant segles, i que malauradament i injusta, acaben enterrades en països on aquesta energia no és generada. Per això és important insistir, ara més que mai, a bastir un model energètic que entengui el sentit de la sostenibilitat en global, reduint les emissions a zero sobre la base de la producció d’una energia neta i renovable.

En aquest sentit, la situació a casa nostra és força preocupant, segons els Indicadors de Progrés i Benestar de la Cambra: poc menys del 20% de l’energia produïda prové de fonts renovables, tot i que posseïm tant els recursos naturals suficients (sol, aigua i desnivell, i vent) com la tecnologia per aconseguir el repte de la sobirana energètica. El país afronta la tercera dècada del segle XXI a la cua de les energies renovables. Cal que, com a país, prioritzem la nostra transició energètica.

Aquest repte és majúscul i requereix idees clares i polítiques transversals i valentes que no només incloguin les energies renovables, sinó també la transformació digital, l’impuls de la mobilitat sostenible i polítiques per afavorir un consum eficient, entre d’altres. És per això que a Catalunya és necessari un comissionat que lideri transversalment les polítiques contra el canvi climàtic i que proposi l’estratègia de la transformació del model energètic.

Aquesta és la principal reivindicació que la Cambra de Comerç de Barcelona, juntament amb les patronals PIMEC i Foment del Treball, i el Consell General de Cambres de Catalunya, hem traslladat a la Generalitat en un manifest. Perquè la lluita contra el canvi climàtic ens interpel·la a totes i tots i l’empresa, per descomptat, també n’ha de formar part. Perquè només podrem respondre a aquesta crisi de manera efectiva amb una gran aliança publicoprivada. El llegat que deixem a les generacions futures no pot ser un planeta no habitable. Hem d’entendre que el progrés i el benestar no són ni progrés ni benestar quan el seu subproducte és la degradació del medi ambient. D’aquí que la necessitat d’aturar l’escalfament global sigui imperiosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia