L’única via, Tresserras?

Segueixo amb interès el professor Joan Manuel Tresserras des de l’any 1979. Jo era un soldat de lleva obligat a perdre el temps a Rota (Cadis) i cursava com podia tercer de ciències de la informació a Bellaterra i ell es va incorporar com a docent a l’Autònoma, on ràpidament va ser punt de referència per a periodistes vocacionals com jo. Diumenge, en l’entrevista que Francesc Espiga publicava, vaig contrastar com el doctor Tresserras també ha levitat, com tants amics d’ERC, i des de la talaia que ocupen poden veure situacions que als que continuem a ras de terra ens passen per alt. “Socialment sí que suscita consens (el diàleg amb l’Estat) fins al punt que els que s’hi oposen tàcticament, que bàsicament són els de JxCat, saben que no hi ha cap altra via.” Refotre, Tresserras! Que no és amb pa d’àngel, que ens fas combregar, que és amb rodes de molí! Accepto que tens calats els adversaris en la disputa per l’hegemonia independentista. Ja us ho fareu! Però que no hi ha cap altra via que el diàleg amb l’Estat? De quina via parles? De quin diàleg parles? I que hi ha un consens social a l’entorn d’aquesta via morta? Ho trobo molt fort, professor! A segons qui, en segons quines circumstàncies, se li ha d’acceptar pop com a animal de companyia. Però que tu em diguis que l’única via és el diàleg! Amb l’Estat espanyol! Que viu instal·lat en allò que la va matar perquè era seva! L’única, Tresserras? No us prova levitar. Torneu a posar els peus a terra.