Opinió

A la tres

Sí, volem més impostos!

“En plena pandèmia n’hi ha que es fan d’or, doncs que comparteixin una mica la fortuna

No és cap reverència al marquès de Sade, ni cap intenció d’amargar el Nadal amb mals propòsits, ni encara menys ganes d’ajupir-se a collir la pastilla de sabó; és pura lògica, sentit comú, seny català: ja és hora que els manaires aprovin més impostos!. Començar l’any amb una bona clatellada fiscal sí que seria un tonificant, substitut eficaç del gimnàs, ara que tornen les restriccions, consol psicològic guaridor, si és que, com sempre, les loteries han passat de llarg i el tió ha anat restret. Han fet tard amb una llei de pandèmies que ens estalviaria l’anguniós compte enrere cada vegada que cal passar el filtre judicial abans d’imposar un altre toc de queda, en temps de contagis mortals cada minut compta. Però almenys podrien espavilar-se aprovant la immediata aplicació d’una nova fiscalitat per a una nova –ara sí?– normalitat. Això sí, afinant la punteria i triant acuradament els generosos ciutadans cridats a tributar. Fins i tot en plena pandèmia n’hi ha que s’estan fent d’or. Són aquests els que haurien de compartir una mica la fortuna sobrevinguda, com els anònims altruistes de l’espot que triomfa aquestes festes, repartint dècims als veïns. Perquè les empreses que treuen suc de l’emergència no ho són pas, d’anònimes, tenen noms perfectament coneguts i comptes corrents sobradament fornits. Empreses de repartiment a domicili, plataformes de continguts televisius, farmacèutiques que s’han aprofitat dels fons públics per investigar les vacunes que ara multipliquen els seus beneficis i, és clar, les elèctriques que també treuen profit al fet que ara fem més vida a casa, haurien de ser les destinatàries de l’impost covid. Si les lleis són bones per compensar-los quan convé retornar-los interessos per reglaments fallits, també ho haurien de ser per fiscalitzar els comptes de resultats quan són estratosfèrics. Què esperen, els legisladors? No ens havien venut que això era una guerra i el virus, l’enemic econòmic i sanitari? Doncs sang, suor i llàgrimes, però també impostos, sisplau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.