Opinió

A la tres

En Valtònyc i el borbònic

“L’inici d’aquest 2022 haurà d’esclarir què passa amb el futur del raper i amb la ‘quarantena’ de l’emèrit

El destí, sempre juganer, ha volgut que el raper i l’emèrit passessin les festes lluny de casa, el primer fugint de la repressió, el segon fugint de la justícia. I com que ja se sap que la justícia pot arribar a ser poètica i tot, a un el tió li ha portat l’ensucrada negativa a l’extradició i a l’altre, el carbó d’una pròrroga de la fiscalia per furgar en les seves dolenteries. En Valtònyc i el borbònic ja són el rodolí que retrata la judicatura espanyola, capaç de perseguir la dissidència democràtica amb delictes tronats i alhora reblanir l’embranzida per tal de no destorbar el repòs aràbic del monarca. Afortunadament el Tribunal d’Apel·lació de Gant ha vessat una altra gerra de seny damunt el magistrat Llarena i ha posat els Borbons davant el mirall esquerdat del seu anacronisme: mentre aquí es manté vigent l’antidemocràtic delicte d’injúries a la corona, a d’altres democràcies veritablement homologables com la belga, el deroguen perquè s’adonen que contravé la llibertat d’expressió. Una vegada més, ha resultat alliçonador veure la sòbria posada en escena de la resolució belga: dos minuts de vista, sense la faramalla supèrflua espanyola, ni cap policia custodiant entrades judicials i fent salutacions militars. El rap tindrà més estrofes, és clar, la primera ja l’ha escrita el fiscal belga, presentant un recurs contra la negativa a l’extradició amb poques possibilitats de prosperar. L’arrencada del nou any haurà d’esclarir també què passarà amb la quarantena imposada a Joan Carles, no se sap ben bé si per protegir-lo a ell de les complicacions judicials o per protegir futures amigues entranyables dels seus excessos carnals. I escatir el suposat cobrament de comissions per portar l’AVE a la Meca i el també suposat mercadeig amb targetes opaques. Els mateixos que els darrers anys han insultat Valtònyc de manera barroera per delictes inexistents són els que ara reclamen amb insistència la presumpció d’innocència per a l’emèrit. En realitat el que fan és donar per descomptada la presumpció d’estupidesa de la societat que ha permès tot això.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.