A la tres
Privilegi
“Cobrar sense treballar, extres... En lloc de dignificar, es cau en el parany de desacreditar el Parlament
La mesa del Parlament va decidir ahir accelerar la negociació amb els treballadors del Parlament per mirar de deixar sense efecte la llicència d’edat i impedir que ex alts càrrecs cobrin sense treballar. Sembla lògic, sensat, indignant, més aviat, que s’acordés renegociar el privilegi pactat el 2008 que ha trigat 14 anys a admetre’s i que diversos presidents i presidentes del Parlament han mantingut. El Parlament es va restituir el 1980, després de les eleccions autonòmiques i de 41 anys tancat. Com d’altres institucions catalanes d’autogovern sorgides de l’Estatut de 1979, calia dotar-les de dignitat, eficàcia i, en aquest cas, solemnitat, fins i tot. La mateixa llengua, TV3, el Síndic de Greuges... van anar guanyant pes social i institucional durant els anys vuitanta i els treballadors que s’hi incorporaven semblaven tenir clara aquesta funció i plus d’identitat.
El Parlament, tot i les limitacions estatals, representa la capacitat d’autogovern. Desacreditar la cambra o aquells que ens hi representen o hi treballen lamina l’anhel de sobiranisme, i bé que ho saben i ho practiquen torpedinadors com ara Ciutadans i el mateix Estat espanyol recentralitzador. Els qui hi treballen no haurien de donar-los més ales aprofitant-se d’avantatges immorals, sinó valorar la seva funció com a treballadors essencials, ara que la pandèmia ens ha recordat la importància de mestres, sanitaris i tots els imprescindibles funcionaris. El Punt Avui va informar el 21 de juny dels primers intents de la nova mesa del Parlament de retallar els privilegis, arran de l’anunci del president Aragonès de reduir-se el sou en accedir al càrrec i de les queixes de l’Oficina Antifrau per les retribucions a la cambra. Ara l’escàndol fa posar més vermell i es revisaran els privilegis. No és, com diu l’expresident Benach, que els va aprovar, que les circumstàncies econòmiques hagin canviat –ni amb crisi ni sense, ni el 2008 ni actualment, cobrar per no treballar no ha estat mai gaire digne–, sinó que el desprestigi s’ha estès i ningú no hi vol quedar esquitxat.