El voraviu
És primavera a la taula
Podríem treure el Sant Cristo gros i recuperar el viacrucis del Dijous Sant
Ja heu vist que el mes de gener no ha pogut ser, que el mes de febrer tampoc serà i que no es compta que s’arribi a temps per entaular-nos el mes de març. Però sembla que La Moncloa, de moment, tindrà un forat a l’abril, perquè així ho han fet saber, i diu que hi haurà taula de negociació per allà Setmana Santa, dia amunt dia avall. Trobo que és una bona idea. Aprofitaria, com es feia als anys seixanta, per despenjar el Sant Cristo gros, treure’l de totes les esglésies i organitzar viacrucis pels carrers de pobles, viles i ciutats al voltant de les parròquies. No hi hauria càntic més bonic per entonar mentre els negociadors fossin asseguts a taula que aquella estrofa catorze vegades repetida cada Dijous Sant. Estació per estació. Recorden com era? “Per vostra passió sagrada, adorable redemptor, perdoneu altra vegada aquest poble pecador.” Sembla com si ja ho sentís! Aquell fervor al carrer mentre els nostres electes negocien a taula! I havent complert el calendari, eh! Perquè, de fet, el que ha dit La Moncloa és que Sánchez ajorna la taula fins a la primavera. La primavera! Aquella estació que va del 20 de març al 21 de juny i que queda, per tant, tota, entre els primers dies de l’any. Com dèiem l’altre dia, fins a l’1 de juliol no entraríem en els segons dies de l’any. Cada dia em motiva més veure com els nostres electes compleixen les seves promeses i com de potent arribarà a ser aquesta negociació de la taula. No ho troben?
